Lluís Basteiro: 'Per a Sant Cugat, la gestió pública de l'aigua no suposa un sobrecost'

Entrevista al coordinador de l'Associació de Municipis per l'Aigua Pública, entitat a la qual Sant Cugat s'ha adherit recentment


  • Comparteix:

Lluís Basteiro / Foto: Cedida

Lluís Basteiro / Foto: Cedida

Municipalitzar l'aigua no suposaria un sobrecost per a l'Ajuntament i permetria convertir un dret 'universal' en un servei públic. Així ho afirma el coordinador de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP), Lluís Basteiro, en una entrevista al 'Sant Cugat a fons'. L'entitat, a la qual s'ha adherit recentment Sant Cugat, dona suport a municipis que ja han internalitzat el servei o que estan plantejant-se fer-ho i reuneix una quarantena de poblacions.

Escolta-ho

D'on sorgeix aquesta associació?
A començaments del 2018, un seguit de municipis inquiets amb la creació d'alguna aliança o estratègia conjunta per donar suport a la gestió pública de l'aigua. Catalunya és un dels territoris a nivell mundial on està més privatitzada i calia crear aquesta mena de contrapesos que vetllin perquè això canviï.

Aquests municipis, pocs però molt representatius com Barcelona, Terrassa, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet o Cerdanyola, s'uneixen per impulsar-la. Ha tingut un ràpid creixement, avui en dia ja són gairebé 40 membres i hem vist que omplia un forat que no estava cobert per ningú.

Què implica per un municipi passar a formar-ne part? Es paga una quota? Què se n'obté a canvi?
El sol fet d'adherir-s'hi demostra una predisposició de l'Ajuntament de vetllar per la gestió pública. Hi ha diversos tipus de consistoris a l'associació, els que ja ho gestionen, els que volen fer-ho i se'ls acaba la concessió aviat i d'altres que tenen concessions gairebé infinites però voldrien fer-ho en un futur.

L'AMAP té tres línies de treball molt diferenciades. La primera és de difusió de les bondats de la gestió pública de l'aigua, la segona és fer incidència política per superar traves legislatives i reglamentàries que dificulten la implementació i, la tercera, donar suport als municipis que ja la gestionen o estan en procés de fer-ho, com és el cas de Sant Cugat.

Fem un acompanyament a aquests municipis. N'hi ha de més grans que ja tenen una estructura que ja coneix molt bé quins són els procediments, però d'altres més petits se senten desbordats per una tasca que els sembla titànica. A la part econòmica, la quota anual és l'equivalent a un 3% de la seva població segons l'Idescat. Un municipi de 10.000 habitants paga 300 euros anuals.

Què requereix transformar la gestió de l'aigua en pública?
El canvi de model està molt pautat per la mateixa legislació i està dissenyat perquè sigui molt difícil recuperar la gestió directa. A Catalunya és molt fàcil privatitzar, en canvi, recuperar la gestió pública és una cosa molt feixuga i molt complicada i que només es pot fer una vegada cada 30 anys, quan s'acaba la concessió.

Hem d'estar preparats per fer el canvi el dia que s'acaba. Cal demostrar que la gestió pública és l'òptima, un fet que no cal complir per privatitzar, una sèrie de tramitacions i expedients i votar-ho a plenari per aprovar-ho. Després, s'ha de liquidar la concessió i compensar l'empresa concessionària per les inversions fetes. Això s'ha de fer tant si vols fer gestió directa com si no. A partir d'aquí, es passa a fer la gestió directa, que no té les càrregues de benefici industrial que té un privat, que pot arribar a tenir, per contracte, un 16% de benefici industrial.

Un municipi pot generar l'escala suficient per reduir costos com una empresa privada que serveix a diversos Ajuntaments?
Això podria ser cert en municipis petits, de 3.000 o 4.000 habitants, per les quals existeixen fórmules com mancomunar serveis o que els Consells Comarcals prestin el servei. En el cas d'una població com Sant Cugat això no existeix. Amb 90.000 habitants, aquest problema d'escala no es presenta en cap dels casos. Ningú podrà dir que és més econòmic que ho faci un operador privat perquè aglutinarà altres municipis. L'escala és suficientment gran.

Hi ha ciutats que tenen empreses públiques d'aigua com Barberà del Vallès (32.000 habitants).

Quins beneficis suposa la gestió pública per al ciutadà?
Primer de tot, un major control del servei. Un dels principals problemes amb els quals ens estem trobant quan un municipi vol recuperar el servei és que no tenen informació. L'Ajuntament passa a tenir el control d'un bé que és un dret humà. Començar a mercadejar amb això no té sentit.

A més, obres les portes a què hi hagi una major participació ciutadana, que ha creat un Observatori de l'Aigua participat per la ciutadania que permet controlar-lo. I als municipis on la gestió és pública, l'aigua és més barata, no hi ha el benefici que va a retribuir accionistes, que se'n va a inversions al cicle de l'aigua.

No hi ha color, és absurd que un servei com l'aigua hagi de rendir beneficis als accionistes, ningú no es planteja que una escola o un hospital públic hagin de ser sostenibles i donin dividends. En canvi, amb l'aigua sí que podem repartir-ne.

Es podria argumentar també que, en el cas de Sant Cugat, Sorea porta molts anys oferint el servei i no hi ha raons per al canvi.
Nosaltres no diem que la gestió privada ho estigui fent desastrosament, simplement nosaltres apuntem que no pot basar-se en el lucre. Pensem que això ha de ser un servei públic, en mans públiques i sota control públic. I que serà més econòmic. Per nosaltres és un tema de principis, no diem que Sorea hagi fet una mala gestió.

Diem que el que no volem és que d'un dret que és bàsic i universal, una empresa en tregui dividends. Un exemple, al mig de la crisi de la Covid-19, el govern espanyol va treure una instrucció que deia que es prohibia tallar l'aigua a les famílies vulnerables. A Catalunya ja ho teníem en virtut de la llei 24/2015.

Què ha fet la patronal d'empreses privades de l'aigua? Li ha demanat al govern que aixequi la suspensió de talls perquè diuen que augmentarà la morositat i demanen que se'ls allarguin les concessions. El sector públic, com el cas de Terrassa, que ha municipalitzat l'aigua fa un any i escaig, ha fet un bloc bàsic de consum gratuït per a tothom. La gestió pública de l'aigua té uns valors intrínsecs de solidaritat, de cohesió, d'enfortiment social que la privada no té.

En una època on els Ajuntaments han de fer front a la recuperació econòmica, és un esforç molt gran? Li surt més car a l'Ajuntament?
Quan et ve una empresa privada i et diu que porta inversió, la treu de les tarifes dels ciutadans. No pensem que avancen els diners, ho carrega a la tarifa com ho fa la pública. Jo no conec casos d'empreses privades que posin diners i no els carreguin a la tarifa. Això ho acabarà pagant igualment la ciutadania.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.