Els indults, a la taula del Consell de Ministres després que el Suprem hagi emès un informe en contra

Sánchez afirma que prendrà una decisió basada en la "concòrdia" i la dreta amenaça amb recórrer a la justícia


  • Comparteix:

Els presos de l'1-O, en un acte electoral dels comicis del 14-F / Foto: ACN

Els presos de l'1-O, en un acte electoral dels comicis del 14-F / Foto: ACN

El Ministeri de Justícia ja pot elevar a la taula del Consell de Ministres els expedients d'indult als presos independentistes, entre ells l'exconseller santcugatenc Raül Romeva, després que el Tribunal Suprem (TS) hagi emès l'informe preceptiu desfavorable sobre la concessió de la mesura de gràcia. El departament encapçalat pel ministre Juan Carlos Campo haurà de portar les propostes individualitzades sobre els dotze líders independentistes a deliberació del govern espanyol, que aprovarà, o no, indultar totalment o parcialment els dotze condemnats per la sentència del procés. En cas que els concedeixi, el rei haurà de signar els decrets, i el Suprem els haurà d'aplicar.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat aquesta setmana que prendrà una decisió basada en la "concòrdia" i pensant en la "convivència" dels espanyols. "La Constitució estableix que hi ha un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia", ha dit el cap de l'executiu, que té la decisió en les seves mans.

PP i Cs ja han avisat que, si els concedeix, recorreran la decisió al Tribunal Suprem. Per la seva banda, Vox ha advertit que respondrà amb mobilitzacions al carrer.

El Suprem s'hi ha pronunciat en contra aquest dimecres, però l'informe no és vinculant i, per tant, La Moncloa pot prendre una decisió contrària al criteri del tribunal. La fiscalia també va rebutjar que es concedeixin indults als presos independentistes.

La concessió d'indults es fa via reial decret del govern espanyol, que es publica al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Ho ha de signar el rei Felip VI. L'aplicació de l'indult la fa el tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem.

Indult total o parcial

"És una mesura de gràcia, de caràcter excepcional, consistent en la remissió total o parcial de les penes dels condemnats per sentència", exposa el Ministeri de Justícia al formulari en què explica el tràmit. L'indult pot ser de la totalitat de la pena o només d'una part. Un indult parcial també pot ser la commutació de la pena amb d'altres de menys greus.

Decisió individualitzada

Es tracta d'una concessió que es fa a l'individu i no a un grup de condemnats ni a tots aquells que han comès un mateix delicte. És una de les diferències amb l'amnistia, la via que defensa l'independentisme. A més, un indultat no deixa de ser considerat culpable i manté els antecedents penals, però evita complir la totalitat de la condemna. L'indult també deixa fora els líders independentistes a l'estranger, ja que només es pot concedir quan hi ha sentència ferma.

No requereix penediment

Segons la llei que regula l'indult, que data de 1870, no és un requisit que l'indultat mostri penediment, però és un element que l'executiu sol tenir en compte. Tampoc cal que sigui el mateix condemnat qui el demani, com ha passat amb els líders independentistes. També ho poden fer els seus familiars o qualsevol persona en el seu nom -sense que hagi d'acreditar que el representa ni que té el seu consentiment-, el tribunal sentenciador, el Suprem, la fiscalia, el jutge de vigilància penitenciària o el govern espanyol.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.