Carmela Fortuny: "Intuïm que volen canviar el model de ciutat i nosaltres amb això ens hi enfrontarem"

La portaveu de Junts torna a oferir-se a ERC per pactar i els recorda que ja no serveix l'herència i la Covid com a excusa per seguir "aturats"


  • Comparteix:

Carmela Fortuny, portaveu de Junts per Sant Cugat, admet que no li va ser fàcil assumir que, tot i guanyar les eleccions el 26 de maig de 2019 amb 9 regidors, el dia 15 de juny no agafés la vara d'alcaldessa. Un cop assumida la nova situació, s'ha dedicat durant dos anys a fer oposició "responsable i propositiva". Considera que l'error més gran del govern d'esquerres és el "nyap urbanístic" de Ragull Centre amb el que, diu, "pretenen canviar el model de ciutat". També comprèn les dificultats que han passat per gestionar la pandèmia, encara que no els hagin acceptat moltes de les seves propostes. Fortuny, però, els diu als membres del govern que, després de dos anys, ja no els serveix l'excusa de l'herència del passat ni de la Covid-19 per continuar amb l'Ajuntament "aturat". Malgrat tot, torna a allargar la mà a Mireia Ingla i a ERC per pactar amb ells una nova coalició, un "pacte natural".

El 26 de maig, nit de les eleccions, ja tenia clar que el 15 de juny no seria alcaldessa?
No, no, de cap de les maneres. A la presentació deies bé els números. Per tenir una majoria calien 4 regidors més, calien només 200 vots perquè les altres forces, que van decidir ajuntar-se per desplaçar-nos del govern, doncs no poguessin sumar. El dia 26 va ser una nit de satisfacció, d'agraïment a aquests 12.144 vots de confiança de santcugatencs i santcugatenques i, evidentment, la primera cosa que vaig fer va ser trucar a l'ara actual alcaldessa, Mireia Ingla, per intentar formar govern i veure de quines maneres podíem constituir un govern conjunt per tirar endavant els projectes de ciutat.

Això ja ho vas explicar en un documental que vam publicar l'any passat, però per fer un petit recordatori, en aquella trucada ja va arrufar el nas?
No, de cap de les maneres. Tenia plena confiança en què aquest era el camí, en cap moment m'hagués imaginat que una força independentista apartaria a una altra força independentista del govern. De fet, era un acord que hi havia a nivell nacional, però està clar que a Sant Cugat el que va passar es van agafar una altra partitura.

I és difícil, li parlo a nivell personal, passar a l'oposició quan veus que tens nou regidors i era alcaldessa?
Et mentiria si et digués que ha estat fàcil. Després del daltabaix del període postelectoral, sí que ha estat un moment de ressituar-nos amb l'equip perquè també som un equip que teníem, tenim i tindrem projecte per a Sant Cugat i quan tu vols fer coses, t'agrada fer-les des del govern. Dit això, ben aviat ens vam posar a treballar des d'aquesta oposició que volem fer responsable, també propositiva, però sobretot, i més ara en aquests moments, exigent.

En aquell moment, un cop es ressituen com a grup, amb 9 regidors que faran oposició en aquest govern d'esquerres. Quin era el plantejament inicial i si més o menys esteu ara en el punt que havíeu pensat en aquell moment?
Bé, la pandèmia ho ha capgirat tot. Ha trastocat els que estan a govern i ha trastocat les persones que no tenim responsabilitat de govern, tot i que jo també en tinc amb alguna altra institució, però, també com a oposició ens havíem de posar al costat dels governs que han de tirar endavant les polítiques per lluitar contra la crisi de la Covid, i això és el que vam fer, ens va ressituar ràpidament. Aquesta oposició responsable es va convertir en una oposició molt propositiva, demanant que la Covid no s'encarés en solitari, sinó que es fes com s'està fent a la majoria dels llocs, que és treballar de manera conjunta, i nosaltres parlàvem també d'un gran pacte de ciutat per lluitar, en primer moment, l'emergència sanitària, l'emergència de salvar vides, però després amb enfortir la ciutat.

I creu que es va fer aquest front comú?
No, de cap de les maneres. Nosaltres amb aquesta proposta no hem vist una resposta. Sí que de les propostes que hem fet, n'hem vist algunes reflectides amb les accions i d'això ens n'alegrem, però també hi ha moltes altres, que són evidents, que no han estat ateses i pensem que al final qui perd són els veïns i les veïnes de Sant Cugat. Cap govern pot pensar que una crisi d'aquestes dimensions la pot liderar en solitari. La de liderar, però no en solitari. Nosaltres continuem perseverant en aquesta situació, que cal una mirada conjunta, un pacte de ciutat, no només amb les altres forces polítiques que estem a l'oposició, sinó també amb tots els agents socials i econòmics de la ciutat.

La primera part d'aquesta oposició també consistia a recordar el no pacte ERC-Junts. Per què és el "pacte natural"?
Aquest pacte natural també és en clau ciutat, no només en clau nacional. Nosaltres ja hem governat amb ERC. Quan l'alcaldessa Ingla renega d'aquests 32 anys de govern i també justifica aquest pacte per fer fora als 32 anys...jo els hi vull recordar que el PSC ha format part durant un temps d'aquest govern i que ERC també n'ha format part i, per tant, hem fet polítiques conjuntes per a aquesta ciutat. Sumàvem el tema local amb el tema nacional i també la transparència que sempre hem dit des de la nostra formació, i jo com a portaveu i candidata en aquell moment, i alcaldessa, que havíem d'anar plegats pel tema nacional i pel tema local, i ho vaig oferir abans, durant i després. I ara mateix també m'ofereixo. És a dir, després de dos anys de govern tripartit a la nostra ciutat, doncs, només cal sortir al carrer, només cal parlar amb els veïns i les veïnes, només cal veure quins temes s'aproven o es deixen d'aprovar en els plenaris...és un pacte fallit, és un pacte ineficaç, i ara mateix, en aquests moments, nosaltres continuem reivindicant a l'alcaldessa Ingla que s'ho pensi i que la millor manera per tirar projectes importants per a aquesta ciutat i fer-ho de manera eficaç, és una altra alternativa.

Quan vostès parlen d'aquest "pacte natural", també se'ls hi recorda el pacte a la Diputació de Barcelona (Junts-PSC), on vostè en forma part (és vicepresidenta de la Diputació)...com justifica que a la Diputació es pugui i a Sant Cugat no es pugui?
Perquè a la Diputació no va guanyar una força independentista. A Sant Cugat van apartar una força independentista per fer un pacte CUP-PSC-ERC. A una força independentista que va guanyar per un 30% per sobre la segona força que era ERC. A la Diputació va guanyar el PSC i a la Diputació ja vam intentar pactar amb ERC, però necessitàvem els vots dels Comuns i els Comuns ni abans, ni ara, ni després -i això també s'ha demostrat amb altres pactes d'altres comicis- no ens volen veure ni amb pintura. Nosaltres ho hem intentat. Dit això, el pacte de la Diputació, no és un pacte còmode, per a mi, però entre la incomoditat i la realitat, pesa la realitat d'estar dins les institucions, de poder prendre decisions, de treballar per als municipis de la demarcació de Barcelona amb una mirada molt concreta que estem fent des del grup de Junts per Catalunya als pobles més petits i, entre elles, no com a poble petit, però sí com a necessitats, poder treballar des de la Diputació de Barcelona, com a vicepresidenta, per Sant Cugat. No fa massa, vam presentar les obres de millora i la inversió que està fent la Diputació de Barcelona amb la muralla i la preservació del conjunt monumental del Monestir. És un exemple, igual que ajudem a molts altres municipis de la demarcació de Barcelona...però permeteu-me que també tregui pit de poder dir que el fet d'estar a la Diputació de Barcelona també fa que pensi amb aquesta mirada més concreta amb les necessitats de Sant Cugat.

Ara aquesta oposició l'han focalitzat molt amb el projecte Ragull Centre. Estan en contra del projecte. Per què?
Amb Ragull Centre, al final, estem parlant d'habitatge, però estem parlant de moltes altres coses. Hi ha tres emergències per les quals es justifica aquest pacte tripartit: l'emergència ètica -que no hi ha res-, l'emergència climàtica i l'emergència habitacional. Hi ha el mantra que la gent marxa de Sant Cugat...com sento dir-li moltes vegades al tinent d'alcaldia Francesc Duch, que diu que hi ha 3.000 persones que marxen de Sant Cugat...n'hi ha més que es queden a viure que no que marxen. En aquest mantra penso que també s'ha de dir la veritat. No tothom que marxa -li recomano al senyor Duch que es miri l'Idescat- ho fa pel tema de l'habitatge. A vegades són per temes familiars, per temes laborals...això no vol dir que Sant Cugat no tingui un problema d'habitatge, jo no ho estic desmentint, però el mantra aquest que tots els 3.000 marxen per aquest motiu, no és cert. La ciutadania de Sant Cugat és intel·ligent i sap que aquests mantres són importants explicar-los amb tot el detall.

Amb tema d'habitatge tampoc es pot dir que no s'ha fet res. Ja l'alcalde Aymerich va crear Promusa, una bona eina per poder fer habitatge públic. Des de llavors s'han fet gairebé 2.000 habitatges públics entre venda i lloguer. Han passat, aproximadament, unes 3.000 famílies per aquestes promocions i vam aprovar per plenari un Pla 20-30 per crear fins a 600 habitatges més assequibles. Tot això t'ho explico per dir-te que això estava programat, això estava aprovat per ple, estava dimensionat a nivell econòmic, estava planificat en quines ubicacions es farien, però bé, cal treballar-ho. En contra d'això, l'actual govern el que fa és un nyap urbanístic. O sigui, deixa de banda tota la feina feta (perquè sembla que tot l'anterior era horrible) i presenten aquest nyap urbanístic que és el projecte Ragull. Nosaltres ens oposem frontalment al projecte Ragull, no només per l'alçada, que també, perquè en aquesta planificació ja es pot fer habitatge assequible distribuït per barris i d'una manera integrada com s'ha fet fins ara. El projecte Ragull té tres dimensions que a nosaltres ens preocupen molt. Una és la densificació que volen fer a la ciutat, perquè ja estan parlant de 22 espais més i intuïm que volen canviar el model de ciutat i nosaltres amb això ens hi enfrontarem. L'altre és el tema de per què s'ha de fer en sol industrial si ja hi ha altres espais on estava planificat per poder-ho fer. Per què no lluiten pels altres espais?, no han de requalificar sol industrial, que vol dir possibles pèrdues de llocs de treball, perquè qui et diu que altres no tindran la mateixa idea i oferiran aquesta possibilitat?, vull dir, jo si treballés al que era abans la Delphi estaria tremolant en aquests moments. I l'altre és el tema comercial. El barri de Sant Francesc-Monestir, amb totes les obres de la vianantització de l'avinguda de Cerdanyola, que ha quedat magnífic i sembla que el comerç s'està estabilitzant...ara cal posar allà una gran superfície comercial que penalitzi el comerç d'aquell barri? Bé, nosaltres farem tot el possible per aturar el projecte Ragull.

El tema de l'alçada de Ragull Centre, un dels principals problemes per a vostès, és un tema que el govern ja ha dit que es replantejarà. Us ho atribuïu com un èxit aquesta renúncia a les 11 plantes?
Nosaltres no ens volem atribuir cap èxit. Nosaltres el que volem és que la ciutat es mantingui com fins ara i volem que la ciutat avanci. Això és el que ens toca fer com a oposició, no com a èxits de grups polítics o èxits personals, sinó perquè creem fermament que és el millor per a la ciutat. Al final et dediques a la política per millorar la vida de les persones i no complicar-la i que es replantegin l'alçada és un pas endavant, però no és la solució. Per a nosaltres el pas endavant i ferm és recuperar el Pla Promusa 20-30, que es va aprovar per ple, que hi havia un mínim consens per tirar-lo endavant, que presentin un pla alternatiu d'habitatge si és que el Pla Promusa no els hi agrada. Per a nosaltres el pla alternatiu no és Ragull, o fer models Ragull a 22 espais de la ciutat.

En aquest espai buit que diuen ells no cal tampoc que hi hagi indústria, que posin un viver d'empreses, una escola de Formació Professional vinculada amb els espais industrials que hi ha a la zona, un espai formatiu, però no cal que sigui residencial.

I en el fons d'aquest debat, el que aflora és el model de ciutat. Quin és el model de ciutat de Sant Cugat per dir que els models tipus Ragull el trenquen?
És un model de ciutat que hem fet entre molta gent. També ERC en el seu moment va participar d'aquest model de ciutat. També el PSC estan a govern, i amb aprovacions que hem fet i consensos que hi ha hagut amb el tema de creixement de ciutat i model de ciutat. Més que model de ciutat, m'agradaria parlar d'una manera de viure a Sant Cugat. Sant Cugat és una ciutat verda, és una ciutat que urbanísticament és amable. Això no vol dir que tothom tingui una casa amb jardí i piscina (que ho he sentit a dir a l'alcaldessa Ingla i em vaig posar les mans al cap. Si us plau, alcaldessa, passegi per Volpelleres o per Can Mates). Hi ha tipus d'edificacions que permeten que aquesta ciutat sigui amable, amb 13 parcs urbans que permeten que hàgim tingut la sort de passar un confinament, segurament, molt més amable que altres ciutats. Nosaltres defensem aquest model de ciutat.

Però aquest model és molt car, no?
Aquest model és car, està clar. Però per això quan parlem d'habitatge diem que l'habitatge és un repte, però el que no pot ser és que hi hagi el mantra de dir que tothom viu aquí en cases amb jardí i piscina, que les 3.000 persones que marxen ho fan per aquest motiu, i dir que no s'hagi fet res fins ara, perquè s'ha fet molt i, de fet, quan mires les dades objectives, som de les ciutats que tenim més habitatge públic respecte el nostre entorn i això ho hem pogut fer mantenint aquest model de ciutat, aquesta manera de viure, i nosaltres la preservem i tenim el repte, evidentment, de tirar endavant noves promocions i això ja estava projectat i planificat. Si us plau que si a aquest equip de govern no li agrada aquell pla que en presenti un d'alternatiu on es contemplin promocions, però també equipaments i espais verds a la zona de creixement de la ciutat que és Can Fontanals i Turó de Can Mates 2. Això està escrit, dibuixat i els animo tirar endavant.

Ara li pregunto per quins són els projectes de Junts que presentaran o que els agradaria presentar en aquesta segona meitat de mandat? I algun que vagi en la línia d'aconseguir abaixar el preu de l'habitatge a Sant Cugat? Com s'aconsegueix això?
El tema de l'habitatge...estem parlant molt de Sant Cugat i no és un problema només de Sant Cugat. Que la decisió la tingui només l'Ajuntament de Sant Cugat o, a vegades, com s'està fent, delegar tota la responsabilitat en els privats. Un problema tan complex, necessita multirespostes. És un problema metropolità, en el que hi ha diferents administracions que, evidentment, han de dir la seva. L'Ajuntament no té competències en aquest sentit, però sí que pot fer coses. I no tot passa per construir. Hi ha altres fórmules. Hi ha fórmules com les cooperatives, com compartir habitatge, com donar subvencions per a les rehabilitacions de lloguer, per tant, no hi ha una única resposta.

Respecte al que preguntaves sobre les nostres propostes, precisament, la setmana passada vam fer una roda de premsa coincidint amb l'equador del mandat en la qual fèiem un balanç dels dos anys, però també vam explicar quina seria la nostra línia d'actuació i de propostes per aquests dos anys. I en primer lloc, defensar, sense cap mena de dubte, el model urbanístic de Sant Cugat; per una altra banda, treballar per facilitar la vida de la gent i de les empreses, i això vol dir escolta activa, treball conjunt, estar molt a peu de carrer...i per això plantejar un pla de xoc per tirar endavant aquesta aturada que hi ha amb les llicències urbanístiques, amb expedients de contractació...amb tot allò que ens té paralitzada la ciutat; i el tercer gran bloc és plantejar d'una manera oberta que l'alcaldessa Ingla es replantegi aquest tripartit fallit perquè continuem pensant que el pacte natural és el de Junts-ERC.

El tema de La Mirada, que és un tema molt complex, on la mateixa alcaldessa ha dit que, juntament amb la pandèmia, ha sigut el repte més difícil que ha hagut d'entomar...Protecció Civil no va permetre la ubicació inicial, on sembla que tothom hi estava d'acord, al costat del nou Leonardo. Us va sorprendre la decisió de Protecció Civil?
Ens va sorprendre i som molt crítics amb com va actuar l'Ajuntament davant aquest informe. No es va lluitar prou i nosaltres considerem que es podria haver lluitat més, tenint en compte l'informe i haver aconseguit donar-li una volta més a allò que tu veus que per sentit comú és correcte i pot modificar-se. És el cas de La Mirada. No entenem que el nostre Ajuntament actual no ho hagi lluitat prou i no entenem que en surti penalitzat el Bosc de Volpelleres. Defensem la ubicació inicial, pensem que sense cap mena de dubte la ubicació pot ser aquesta perquè per sentit comú, si passés alguna cosa dins un bilió de casuístiques de possibilitats que això succeeixi, és que abans saltaria pels aires l'escola Pins del Vallès i també el Leonardo, que ja fan de mur. Hi havia la possibilitat de construir un mur de contenció que, com ja va proposar Protecció Civil també, la construcció de La Mirada fos en el lloc inicial. Això tampoc s'ha defensat.

Aquest mur, per això, l'hauria d'haver pagat l'Ajuntament, entenc?
Ara exactament no sé si això hauria d'estar compartit entre l'Ajuntament i la Generalitat, sí que el que puc dir a nivell de costos és que quan se'ns diu que hem posat bastons a les rodes, que ens hem equivocat...vull recordar que el govern anterior el que va fer és avançar el finançament de l'escola per fer-la possible.

Per tant, haver-ho lluitat més, hagués sigut o bé fer més política per convèncer Protecció Civil, o bé, haver posat els diners que fessin falta per protegir...
Deixem-ho en haver-ho lluitat més. No dir "tinc un informe de Protecció, tot és culpa del govern anterior, i canviem la ubicació". Haver-ho lluitat més, com molts altres projectes.

Durant aquesta primera meitat de mandat també es va conèixer l'informe de la fiscalia que arxivava el cas de les irregularitats perquè considerava que no hi havia delicte penal, però, alhora convidava a portar el cas a antifrau perquè sí que veia irregularitats i una mena de deixadesa...Vosaltres ho vau rebre com una victòria, però, que us diguin que hi ha irregularitats i que es pot anar a antifrau és una victòria?
Nosaltres, evidentment, ho hem consultat també amb les persones que ens porten els temes jurídics. Aquesta sentència i aquest posicionament de la fiscalia té tot el valor polític però també legal perquè puguem estar més que tranquils, que ja ho estàvem, i ara el que ens sobta és que el govern actual està fent el mateix. Tot això anava vinculat a haver de fer factures al marge del contracte, i això no és una il·legalitat. El que et recomanen és que ho facis d'una altra manera, però és que amb situacions d'urgència, tu no pots deixar de prestar un servei, i això en aquest govern també els ho hauríeu de preguntar per què ho continuen fent i, nosaltres, heu vist que no ens hem posat bel·ligerants? Perquè sabem que això entra dins el procediment administratiu. I, per tant, el tripartit es va apuntar a la denúncia de Ciutadans per tirar molta porqueria cap al govern anterior. Vull recordar que era una de les seves emergències, l'emergència ètica, i no hi ha res. No només no hi ha res, sinó que, a més, aquest govern ho està fent perquè ho ha de fer perquè no pots deixar de prestar serveis urgents i si mentrestant s'està fent el contracte o el concurs, doncs això no és cap il·legalitat.

Li vam preguntar tant a l'alcaldessa com al tinent d'alcaldia Pere Soler i ells ens expliquen que es troben amb la situació que es troben i que si ara ho continuen fent és perquè encara no està resolt la situació amb la qual es van trobar a l'Ajuntament, com per exemple temes de contractació que està aturat, no hi ha les bosses de substitucions fetes, etc.
Però és que han passat dos anys (riu). Això que ho diguessin els primers sis mesos, fins i tot et diria el primer any...però és que han passat dos anys i tenim l'Ajuntament aturat. Tenim els projectes aturats. No pot ser que per culpa de la Covid o per culpa del govern anterior tinguem equipaments, al mig de la ciutat, acabats i tancats. No pot ser que per això tinguem 400 peticions per posar plaques fotovoltaiques esperant la seva tramitació per a la bonificació. No pot ser que hi hagin un munt d'expedients de contractació aturats. Això, als sis mesos o un any...però als dos anys?! L'Ajuntament està aturat, hi ha un equip tècnic magnífic, però està desorientat. No hi ha rum econòmic. Per tant, a mi ja no em valen aquestes excuses i, si us plau, que avancin i que es posin les piles. Ara ja no som l'oposició, és que ara ja és la ciutadania, són les entitats...No pot ser que un pressupost arribi sis mesos tard. No pot ser que un Ajuntament que en aquests moments que s'ha relaxat la regla de la despesa, estalviï. En un moment en què hem d'ajudar a la ciutadania, els hi demanes que s'endeutin, els hi apuges els impostos, els hi amargues la vida i tenim un Ajuntament que pot estalviar. No pot ser. I això no és ni culpa del govern anterior, ni de la Covid. Això és una mala gestió i una irresponsabilitat del govern actual.

Quines expectatives tenen de cara a les eleccions d'aquí a dos anys?
Només dos anys (riu). Nosaltres, més que parlar de les eleccions d'aquí a dos anys, ens agrada parlar de present, i el que estem fent és aquesta oposició responsable, molt proactiva i molt a peu de carrer, escoltant a la gent, amb molt poca presència mediàtica, perquè el que pensem és que hem de fer un treball molt de tu a tu i això és el que penso que podem tenir unes bones perspectives de cara a aconseguir uns bons resultats de cara a les properes eleccions. El govern actual està molt davant de polítiques de fum, molt de darrere el titular, jo sé que s'emprenyen quan els hi dic això, però és que és la veritat. Et presenten projectes com la compra del CPA...una gran roda de premsa per la compra del CPA...o Torre Negra, i no tenim concreció de tot això i pensem que si ells no fan un gir de 180 graus amb aquest tema, doncs, les perspectives electorals poden ser bones per a la nostra agrupació política. No només per la mala gestió del tripartit, sinó per la bona oposició responsable i contínua des del minut zero del nostre grup polític.

I vostè es tornarà a presentar?
Jo no em veig en un altre lloc que no sigui Sant Cugat.

De cap de llista, per tant?
No em veig en un altre lloc que no sigui Sant Cugat (somriu).

Quin és el pitjor error del govern actual?
El nyap urbanístic Ragull i que ve de no tenir consens. La no capacitat d'arribar a grans consensos amb temes importants de la ciutat.

I el millor encert?
Ostres! bé...jo crec que...em costa eh?, però...però...jo sempre dic que a cap govern li desitjo una gestió de la pandèmia i, per tant, amb major o pitjor encert, posar-se al capdavant en una situació com aquesta, doncs, tota la meva empatia.


Tall incrustat: Carmela Fortuny

"Nosaltres ens oposem frontalment al projecte Ragull, no només per l'alçada, que també. El projecte Ragull té tres dimensions que a nosaltres ens preocupen molt. Una és la densificació que volen fer a la ciutat, perquè ja estan parlant de 22 espais més i intuïm que volen canviar el model de ciutat i nosaltres amb això ens hi enfrontarem"



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.