Núria Gibert: "No ens presentem com a acusació en tots els casos d'abusos sexuals, però el cas d'Eurofitness era important que hi fóssim"

La portaveu de la CUP repassa els dos anys de mandat, explica la frustració durant la pandèmia i les polítiques d'habitatge fetes


  • Comparteix:

La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància, i portaveu de la CUP-PC, Núria Gibert, repassa a Cugat Mèdia els dos primers anys de mandat en els quals la pandèmia ha tingut un protagonisme important. Gibert admet haver plorat de frustració molts dies en veure que des de l'àrea de Drets Socials no es podia ajudar a tothom que els ho demanava. Admet que dins el govern de tres partits no sempre estan d'acord amb tot, però que això els dona més "matisos", i que en el que és fonamental, 'acord de govern és ferm. Gibert també defensa les polítiques d'habitatge empreses, tot i assegurar que la seva capacitat per fer abaixar els preus és petita. Finalment, la cupaire deixa clar que l'Ajuntament es presentarà com a acusació particular en el cas de l'abús sexual a una menor al gimnàs municipal i defensa l'actuació de l'empresa concessionària del servei.

Quin record li queda del ple d'investidura del 15 de juny de 2019?
Va ser un dia molt especial per molts motius. Teníem la sensació que estàvem fent història i així quedarà, el dia que es va posar fi a una etapa de 32 anys de govern inalterat. I a la vegada una centra incertesa i respecte que sempre es té quan surts elegit regidor. I també la incertesa de si seríem capaços d'entendre'ns com a socis de govern, socis amb trajectòries molt diferents amb postulats polítics molt diversos i amb perspectives molt diferents en temes crucials com la qüestió nacional. Quan penso en aquest dia, encara tinc nervis. Part de la gent que seguia a l'oposició no va respectar la solemnitat de l'acte i va ser un moment tens. En tot cas, formava part del mateix canvi, sabíem que no seria un canvi plàcid. Amb emoció pel que va significar i amb força orgull d'haver pres aquesta decisió.

Creu que la ciutadania està notant ja el canvi de govern?
Jo penso que sí, hi ha hagut molts canvis. És difícil parlar per la ciutadania en general perquè m'arriben molt coses diferents. El nivell d'impacte del meu àmbit... ha notat una diferència abismal, en termes de feminismes o de perspectiva de les polítiques socials. Hi ha molta gent també que ens diu 'pensàvem que la CUP faríeu això', però clar, som un govern de tres, i hi ha gent que espera unes coses i d'altres que n'esperen d'altres. Però si és cert que els ajuntaments són una maquinària complexa, una pandèmia mundial com la que hem hagut d'assumir com a administració... Totes l'hem patit, però la municipal hem sigut els que hem rebut la gent que tenia problemes, i ha sigut un repte brutal. I això ha sigut, vulguem o no, un parèntesi en la dinàmica. Ara sempre que tornem a una certa normalitat i podem recuperar aquells projectes que vam haver de ser 'ara no'. Són els dos anys de mandat més atípics de la història. Hi ha canvis que sí que es veuen, com els ideològics d'on posem els accents. I hi ha altres coses que no són tan ràpides com ens agradaria, moltes, i té a veure amb la mateixa maquinària. Hi ha gent que ens diu que canvis profunds es comencen a notar a partir del segon mandat.

Passats els dos primers anys, com és la relació entre els tres socis de govern? És millor ara que al principi?
Penso que els tres partits som radicalment democràtics en el sentit que, cadascú té unes forces i les hem de fer entendre i no les podem imposar, cap dels grups. En això crec que som molt curosos. Segurament les coses són més fluides quan ets només una força al govern, però també es perden matisos i riquesa. Al final nosaltres som l'expressió del que la gent ha demanat i aquesta expressió l'hem d'intentar respectar. Seguim tenint diferències ideològiques molt importants, fins i tot de manera d'entendre la política. Jo soc una amant de la política i a vegades em diuen 'és que ens vols convèncer', doncs sí, sempre intentem dialogar, debatre, entendre... des de quina perspectiva parteix l'altre... no donem res per entès. No venim a fer gestió, venim a fer política, i ens hem d'entendre. Tenim moments alts i moments baixos, evidentment. Tenim conflictes, alguns de gestió, altres ideològics, però en general primen les prioritats del pacte de govern, que són l'habitatge, la feminització de la política, les polítiques socials... En el fet fonamental estem d'acord, però clar, som partits diferents. En tots els temes que em plantegis tenim matisos, i a vegades estem d'acord ens entenem en coses que algú no s'ho pensaria, i així anem avançant.

Ara venen dos anys en què la maquinària electoral comença a moure's. En governs de coalició acostuma a passar que quan s'apropen eleccions els partits comencen a marcar perfil propi. Tem que això pugui perjudicar aquest bon equilibri del qual parla?
Començar la campanya dos anys abans... Jo tinc i els meus companys tenim l'encàrrec de canviar les condicions materials de la gent, nosaltres hem vingut a fer que hi hagi canvis que es quedin i que a gent els noti. Aquesta és la nostra primera responsabilitat, i després explicar-ho i que la gent ens entengui, que és complex. Marcar perfil i mostra els dissensos no em sembla malament, em sembla saludable. Seria hipòcrita dir que estem completament d'acord i que anem a l'una. No, tenim uns acords molt poderosos i ferm amb relació a com entenen que ha de ser el model de ciutat. Vol dir que no tenim ideari propi? En absolut? Per respecte a la nostra pròpia gent, ni tapar-ho ni imposar-ho. Benvinguts els dissensos! El govern no trontolla perquè no estigui d'acord amb coses com la zonificació escolar, per exemple.

En quins temes no està d'acord la CUP, però els ha acceptat per l'acord de govern?
En molts temes, però no en temes fonamentals. Per exemple, l'ajuntament anterior havia posat molts diners en accions d'Esade Creapolis i nosaltres les trauríem perquè no creiem que s'hagin de fomentar les universitats privades, però que no estava en el pacte de govern respectem l'autonomia de cada àmbit, igual que se'ns respecti les nostres. Hem fet una feina molt ideològica des de drets socials i feminisme, i se'ns ha respectat. A vegades els desacords no són ni tan sols per forces polítiques, però cap de fonamental.

Quin balanç fa de la feina dels tres regidors de la CUP?
N'estic molt orgullosa. Ha sigut una feina titànica de responsabilitat. No perquè sigui el meu àmbit, però separaria l'àmbit de Drets Socials per la pandèmia, i els treballadors i treballadores de Drets Socials que són un baluard. No sé si la ciutat n'és conscient, però han estat donant el 100% durant tots aquests mesos. I hem aconseguit avançar, malgrat que s'hagi augmentat tantíssim la demanda, i avançar-nos a detectar problemes. I també implementar programes d'innovació social. En participació s'està fent una feina profunda molt bona. El regidor està molt compromès amb la participació de qualitat perquè per primer cop aquesta ciutat té un regidor de Participació que està assistint a tots els consells de barri, a tots els consells participatius i sectorials. Controla molt tot el nivell de participació de la ciutat i en cuida el matí perquè, va tenir un auge en un moment, però després va decaure perquè la gent sentia que no hi havia un retorn. I la regidora de Transparència i Bon Govern té una àrea molt complexa perquè és nova i ha costat de dotar-la tècnicament, però està fent una molt bona feina també. Som tres regidors, però hem donat un plus de qualitat i de perspectiva ideològica i de bon fer, i hem impregnat la nostra manera de fer política molt clara. Estem en un punt de fer balanç, i nosaltres no som d'anar a tot arreu a fer-nos la foto, però si dir-ho, hem fet molta feina i molts conscients de qui servíem i amb quins propòsits.

Tornant a la pandèmia, s'ha sentit impotent de no poder ajudar a tothom?
Molt, he plorat molt. I jo i totes les companyes de Drets Socials. La impotència passant per la pell... Tots tenim ganes de mirant endavant, però quan tu ets l'últim i tot el sistema darrera falla... Ha fallat tot i no hi havia les estructures públiques, i a més a les municipals que ens falten recursos per tot arreu. Ens falten treballadores socials i tenim problemes per incorporar treballadors i ens falta finançament, i sembla que les instàncies que ens ho han de donar els és igual, 'espavileu-vos a nivell municipal i doneu la cara davant la persona que ho està passant malament'. Això genera frustració, però és just dir que no s'ha defallit. 15:08 Les professionals són les persones que estan donant la cara i cristal·litzant tota la impotència de no poder arribar a més, i tot i així s'ha arribat a molt. Ha sigut una època, especialment durant en confinament total... ha sigut molt dur. A vegades ens trobem amb regidors de Serveis Socials d'altres ciutats i és la dinàmica... tendim a mirar endavant perquè per mira enrere i pair-ho encara falten alguns mesos, però aquesta càrrega encara l'arrosseguem. Parlem molt dels metges i infermeres, però tots els treballadors de l'àmbit social han tingut una càrrega molt i molt forta.

Sant Cugat fa anys que surt a tots els rànquings espanyols i catalans com la ciutat amb més renda per càpita. Aquesta imatge que té Sant Cugat invisibilitza les bosses de pobresa o simplement les expulsa?
Les dues coses. Sant Cugat té un element que és l'habitatge que és un vector transversalitzador d'exclusió. Ens troben que hi ha gent que amb els sous que tenen podrien estalviar i tenir indicadors de desenvolupament, però el fet que l'habitatge estigui car els fa estar en risc d'exclusió social. Això sobretot són famílies monomarentals o persones grans. Que hi hagi rendes molt altes invisibilitza que el gruix de la gent és treballadors, com a tot arreu. És cert que aquí hi ha rendes molt altes i que hem tingut un model que ha tendit a cridar aquestes rendes molt altes, i que aquest model ha expulsat a molta gent. Estem fent tot el possible per intentar revertir-ho o contenir, i explicar que aquesta riquesa, en el sentit de diversitat, que tenim és un patrimoni de la ciutat. No podem permetre tenir una ciutat monocolor que per una oferta i demanda expulsi una part de la nostra comunitat. Una part que ha construït la ciutat, la pagat i l'ha ideat. No és just. Nosaltres lluitarem perquè aquelles persones que tinguin més dificultats puguin seguir vivint a la ciutat. També s'ha de dir que a vegades es diu el tema de les rendes, però no es diu tant que és una de les ciutats més desiguals de Catalunya.

Un dels principals acords de govern dels tres partits eren les polítiques d'habitatge social. Què s'ha fet i fins on es podrà avançar? De moment el Ragull Centre és el projecte més cridaner.
Treballem amb un comissionat d'habitatge perquè la competència és d'Urbanisme, però jo porto tots els temes relacionats de l'emergència habitacional, i és cert que el totxo i l'augment del parc d'habitatge crida molt l'atenció, però també és cert que hi ha moltes altres línies. Tempteig i retracte està sent una línia d'adquisició d'uns 12 pisos anuals al parc públic, però també hem iniciat altres línies més ràpides, com tenir una Oficina Local d'Habitatge que sigui finestreta única i que compti amb una treballadora social i perfils diferents que puguin atendre totes les necessitats. Aquí també hi ha el punt de mediació al lloguer per arribar a acords amb els propietaris, que són els que tenen la responsabilitat de garantir el dret d'habitatge. Hem fet moltes mediacions i hem evitat desnonaments. També estem musculant tota l'àrea d'habitatge de Drets Socials, i encara ho volem fer més. Hem modificat el reglament d'emergències per la sol·licitud de pisos de fons socials perquè hi hagi moltes més casuístiques que hi tinguin cabuda. Estem fent molta feina en l'àmbit de la política social, com també estem explorant la capacitat sancionadora del municipi per aprofitar les eines a nivell legislatiu com la regulació dels lloguers. I des de l'àrea d'Urbanisme, arribem a l'Ajuntament amb tot el sòl públic exhaurit, amb el Pla Promusa 2030 que és una quimera i l'hem de refer. I per tant, hem de fer microurbanisme a tot arreu. Per tant, tempteig i retracte, però també negociació particular amb tots i cadascun dels promotors privats i aconseguir acords perquè facin pisos de protecció oficial. I això és el que ha sigut Ragull Centre. És curiós que una victòria tan aclaparadora sobre una promoció que havia de ser privada, allà hi havia de ser un centre comercial i prou, i haver aconseguit uns 60 pisos d'habitatge protegit, i vendre això com una derrota, no ho puc entendre de cap manera. Estem parlant d'augmentar un 14% el parc públic d'habitatges, ara en tenim una mica més de 500, i 60 és un 14%! Poden parlar de coses tangencials com l'alçada i la volumetria, sí, però la problemàtica principal que preocupa a tots els habitants de Sant Cugat, que és l'habitatge, està abordada amb Ragull i altres espais on actuarem i puguem incidir per optimitzar la capacitat de tenir habitatge públic.

Ha mencionat la capacitat sancionadora de l'Ajuntament. Està parlant de multar els propietaris de pisos buits?
Sí, clar. No és una cosa que ens inventem nosaltres, està estipulat que es pot sancionar si nivell municipal vols tenir la competència. Això és una cosa que estem explorant perquè no és tan senzill. Els municipis mitjans no ho acostumen a fer perquè has de tenir molts recursos i genera un reguitzell de recursos i has de tenir capacitat, però ho estem explorant. Potser pisos buits no és la casuística més important que tenim a Sant Cugat, però sí que ens interessa explorar què passa amb qui està infringint el preu de regulació del lloguer. És una eina que tenim perquè estem en un mercat clarament tens. L'Agència Catalana d'Habitatge ho fa i hi estem en contacte permanent, però ens interessa ser proactius amb això.

Tenen comptats quants pisos buits hi ha a la ciutat?
Va variant. Com que tenim un mercat tan tens, no tenim tants pisos de fons voltors i o la Sareb esperant ser revalorats. Aquí el percentatge de pisos buits és petit, i no són bolcs de pisos sencers.

L'Ajuntament té capacitat per fer que no sigui tan car viure a Sant Cugat?
Relativa. S'ha de ser honest amb la intel·ligència de la gent. És evident que un municipi no pot intervenir d'una manera directa, o almenys no ho pot fer partint des d'on partim, si fes 20 anys que féssim polítiques d'habitatge protegit i haguéssim invertit tota la riquesa que ha generat l'especulació en aquesta ciutat en tenir un parc d'habitatge decent, però tot això no s'ha fet. I això que teníem una empresa pública que es dedicava a això, teníem l'instrument per fer-ho, però no s'ha fet. I hem arribat a un municipi que té un 1,5% d'habitatge públic, perquè molt es va vendre, i sense sòl públic. Per tant, si volguéssim tenir una incidència suficient, hauríem d'estar parlant a molts anys vista. Ara, podem col·laborar, podem contribuir, podem reivindicar i posar tots els instruments a disposició com estem fent. Injecció de diners a Promusa i polítiques de reflexió cap a les persones que tenen capacitat de abaixar els preus i fer que sigui una ciutat més 'vivible'. I reivindicació a les instàncies supramunicipals, per exemple al Parlament, que d'aquí poc tornarà a presentar una llei que obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social. A Serveis Socials vam notar moltíssim quan van tombar aquesta llei, ja que van aparèixer molts desnonaments. Per tant, totes les línies que puguem iniciar amb això creiem que empenyen. Ara, tenim un problema de país i d'àrea metropolitana. Tenim un dret que no està gens garantit que genera moviments de gent cap a l'interior del país, molts més desplaçaments, i genera dol perquè hi ha molta gent que no vol marxar de la ciutat perquè no vol deixar els pares sols, o no vol treure el nen de l'escola, i això existeix. Des de la CUP entenem que fins que l'habitatge no es reguli i es tregui de les urpes de l'oferta i la demanda més ferotge, serà difícilment atacable. Però això no vol dir que tu hagis de fer veure que no és problema teu, perquè els desnonaments acaben arribant a la nostra porta. Que el problema ens superi no vol dir que no la miris de cara i li facis front.

Fa unes setmanes l'Ajuntament va dir que estudiaria presentar-se com a acusació popular en el cas de l'abús sexual dins el gimnàs municipal Eurofitness. Ja tenen tota la informació?
Això presumiblement va passar en unes instal·lacions municipals, per tant, volem saber què ha passat aquí. Amb l'empresa n'hem parlat, i els hem plantejat si tenien els plans d'igualtat i de prevenció dels abusos, i ho estem treballant de forma interna. Sobre si presentar-nos com a acusació popular, és possible que d'aquí poc anunciem que ens hi presentarem. Jo, a part de tinenta d'alcaldia de Drets Socials també ho soc de Feminismes i Igualtat, i d'abusos sexuals n'hi ha molts. D'aquí poc presentarem xifres d'agressions sexuals, que n'hi ha periòdicament, especialment contra menors, i no ens presentem com a acusació a totes, però sí que en fem acompanyament. En aquest cas, però, creiem que era important que hi fóssim. També hi ha una cosa important, que va per sobre de totes les altres, que és el respecte a la supervivent de l'agressió. S'ha de ser molt prudent de no revelar cap informació ni fer un rebombori no desitjat, i aquesta és la nostra principal preocupació. L'importat és que aquest menor d'edat estigui bé, se senti segura i senti el suport i no senti cap revictimització.

Hi haurà una investigació sobre l'empresa concessionària del gimnàs municipal per saber si ha actuat correctament en aquest cas?
Jo no porto la interlocució perquè això depèn d'un altre company regidor, però penso que la responsabilitat és de la persona que ha comès l'agressió. Que nosaltres com a administració hem de confirmar que tots els canals estan bé i que s'han complert els protocols, ho fem, i en aquest cas no tinc dubte que s'ha complert. Qui infringeix les normes és algú que les infringeix sabent-ho. L'empresa ha col·laborat amb nosaltres en tot moment.


Tall incrustat: Nuria Gibert

"Sobre si presentar-nos com a acusació popular, és possible que d'aquí poc anunciem que ens hi presentarem".



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.