Valldoreix i Bellaterra volen ser reconegudes en el projecte de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

La presidenta de l'EMD de Valldoreix acompanyada del representant de l'EMD de Bellaterra

Política

Publicat el 24/feb/10 per Marc Texidó

Les EMD de Valldoreix i Bellaterra demanen que se les reconegui en l'avantprojecte de Llei de constitució de la futura Àrea Metropolitana de Barcelona. La presidenta de l'EMD de Valldoreix, Montserrat Turu, ha remarcat la necessitat que els presidents dels ens locals puguin defensar els interessos dels ciutadans davant del Consell Metropolità de Barcelona i de poder optar a recursos i subvencions. Les dues EMD traslladaran la reclamació al director general d'Administració Local del departament de Governació de la Generalitat.

La presidenta de l'Agrupació d'Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya i presidenta de l'EMD de Valldoreix, Montserrat Turu, i el representant de la futura EMD de Bellaterra, Ramón Andreu, han explicat aquest dimecres al migdia en una roda de premsa conjunta la necessitat dels ens locals de formar part de la futura Àrea Metropolitana de Barcelona.

Turu ha destacat que la demanda feta per les dues úniques entitats d'aquestes característiques emmarcades dins l'àrea metropolitana queda emparada per l'Estatut d'Autonomia. Per a Turu, és imprescindible la necessitat que els ens locals puguin defensar els interessos dels ciutadans.

Montserrat Turu

Ens centrarem a demanar que se'ns inclogui a l'Àrea Metropolitana. No tindriem inconvenient, inicialment, a incorporar-nos sense vot.

Your browser doesn’t support HTML5 audio




La presidenta ha posat de manifest que existeixen ajuntaments dins l'Àrea Metropolitana amb un nombre menor d'habitants que els que agrupen les EMD de Valldoreix i Bellaterra, de 7.600 i 4.000 habitants respectivament.

A més de demanar la modificació del redactat de l'avantprojecte de Llei de constitució de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Valldoreix i Bellaterra reclamaran formar part del Consell Comarcal, com ja passa al Tarragonès, Segrià, Alt Urgell i Montsià, entre d'altres.