Hi ha algunes situacions que són políticament (in)correctes, malgrat no trobar res que les justifiqui. ‘Benvolguts /des, amics/ues’ és el que fan molts oradors o escriptors que usen el masculí i el femení per dirigir-se a un col·lectiu amb barreja de sexes. Per què? És ser sexista seguir les normes gramaticals i del sentit comú?
Fixeu-vos en la paradoxa: Pregunta: ‘Quans fills tens?’ Hauria de ser : ‘Quans fills o filles tens?’ Resposta : ‘Tinc cinc fills’. Malament, el correcte seria dir que ‘Tinc tres fills i dues filles’. ‘Els gossos /es borden’ .Quans nens hi ha en aquest col·legi ? Incorrecte!!! ‘Quans nens o nenes hi ha en aquest col·legi?’. La tipificació com a delicte específic i d’especial agreujament la violència de gènere, amb les parelles. Tot i reconeixent la seva gravetat, em pregunto si la violència domèstica sobre els avis o infants no hauria de tenir també una protecció especial? La defensa de la violència de gènere és més rentable en nombre de vots, que la defensa dels nens i de la gent gran . La discriminació positiva en favor d’alguns col·lectius, em sembla contraproduent per si mateixa. El que s’hauria de fer és garantir igualtat d’oportunitats per a tothom, i que els mèrits i no el sexe o altres circumstàncies donin preferència per ocupar millors posicions en un llistat. Per què no es fa aquesta discriminació pels grans o discapacitats físics? La drogaddicció. Una de les responsabilitats dels polítics és saber prioritzar com i on esmercen els cabals públics. La drogaddicció mereix tot esforç de la societat per a foragitar-la , però dins meu em queda una pregunta sense resposta. Si hi ha un nen discapacitat física o mentalment o una persona gran amb forta dependència, i no hi ha prou recursos per a tothom, a qui han de donar suport primer? Tot el que he escrit NO ÉS POLITICAMENT CORRECTE però penso d’aquesta manera i per això sempre seré un polític heterodoxe (un amic i bon periodista dixit ). NARCÍS CLAVELL Expresident d’ERC
