El primer cop que vaig fer servir Internet per fer política va ser durant la campanya electoral del 1999. Jo anava el número 13 a les llistes de CiU per Sant Cugat i vaig enviar e-mails a la majoria d’amics i coneguts perquè ens votéssin. No vaig sortir regidor, però en Recoder va ser alcalde per primer cop. En les campanyes següents tots els partits ens feiem webs i després els candidats obrien blogs propis que, majoritàriament, abandonaven l’endemà mateix de les eleccions.
Sembla que les properes eleccions seran les dels amics del facebook i followers del twitter i d’altres xarxes socials. Els candidats amb més amics tindran mitja campanya feta. Internet fa temps que s’ha endinsat en la política, lentament, però per quedar-s’hi. Ara fa un dies ha tingut lloc a Barcelona (*) la primera conferència europea del moviment Personal Democracy Forum. Especialistes d’arreu del món han debatut i compartit les noves formes de democràcia, entesa com a participació 2.0 basada en l’ús de les xarxes socials i la seva aplicació a la política. Hem reflexionat sobre polítics blocaires, facebookers i twitters. S’ha estudiat la campanya de l’Obama (13 milions de voluntaris, 500M$ donatius) i la seva aplicabilitat al nostre entorn. Tot polític modern, del segle XXI, ha de ser a internet i ha de comunicar-se amb els seus electors amb la nova forma de democràcia personal directa que suposa. Al capdavall Internet és com una boira que envaeix tots els àmbits de la societat i avui ja és una realitat política.
(*) PD Via twitter va córrer la ximpleria que Sant Cugat va tenir la possibilitat de ser la seu d’aquest primer PDF europeu i que hi va renunciar. Personalment vaig intervenir en les converses, hi vaig creure des del principi i ho vam intentar. Tanmateix una ciutat de 80.000 habitants no sempre pot competir amb la capital del país. MARC MONELLS és membre de CiU. (Columna publicada el dia 14-12-2009)
