Una rampa massa inclinada, esglaons a les entrades dels comerços, escales mal senyalitzades, jardineres al mig del pas, manca de materials diferenciats a l’asfalt o pocs pictogrames en els cartells informatius, són només alguns dels exemples que les persones amb algun tipus de discapacitat, física o cognitiva, es troben en el seu dia a dia a les ciutats. Tot plegat dificulta la seva mobilitat i fa que sortir de passeig o a comprar sigui una carrera d’obstacles. En motiu del Dia Internacional de les persones amb Discapacitat, Cugat Mèdia ha acompayat un grup de santcugatencs a fer un passeig pel municipi que ha servit per evidenciar aquests problemes urbanístics amb l’objectiu de millorar-los.
El passeig ha estat liderat per l’Ajuntament que està treballant amb la UPC per, precisament, millorar la vida d’aquestes persones a través d’una eina digital, anomenada Mapathon, creada per la universitat. Aquest aplicatiu es va crear perquè es poguessin destacar i visibilitzar les incidències geolocalitzades a través d’un mapa.
El grup de persones que han realitzat el passeig per registrar al Mapathon els punts negres que hi ha a Sant Cugat i que dificulten la mobilitat de les persones amb algun tipus de discapacitat / Cugat Mèdia
600 metres i més d’una desena d’incidències
Dos estudiants d’arquitectura de l’ETSAV han registrat els problemes detectats en el camí entre l’Ajuntament i l’avinguda de Cerdanyola. Una acció que en una hora ha servit per incloure més d’una desena de conflictes als carrers de Sant Cugat.
La santcugatenca Adela Sánchez evidenciant que i hi ha rampes impossibles de pujar i que s’han de millorar perquè siguin realment accessibles / Cugat Mèdia
“Queden moltes adaptacions per fer, sobretot, les que tenen relació amb el comerç perquè ens veiem impotents per poder entrar-hi. Que ens hagin de servir al carrer és molt dur i crec que ho hem de lluitar plegats amb l’Ajuntament”, considera Adela Sánchez, que fa més de 40 anys que lluita per a les persones amb problemes de mobilitat com ella. Unes reclamacions que comparteix Llorenç Sabaté, que té ceguesa i que revindica poder-se orientar “més fàcilment”. I és que les ciutat tinguin camins marcats en zones obertes és essencial perquè persones com en Llorenç puguin moure’s amb més autonomia i seguretat. “També m’agradaria que es respectés més la distància d’1,80 metres que hauria d’haver-hi entre la façana i l’espai obert per poder anar pel costat de les parets sense haver-me de xocar amb tot de trastos”, afegeix el santcugatenc.
Una de les estudiants de l’ETSAV posant-se un antifaç per viure com és moure’s sense veure / Cugat Mèdia
Millorar l’urbanisme del present i el futur
Posar-se a la pell dels altres ajuda a empatitzar amb els seus problemes i trobar solucions que millorin la convivència de tota la ciutadania, com destaca l’estudiant de l’ETSAV Anna Volking. “Volem promoure que a la gent se l’escolti quan té queixes perquè semblen petites traves però que dificulten la seva fluïdesa de pas”, explica Volking, que afegeix que “les persones amb dificultat de visió o de mobilitat no tenen els privilegis que tenim nosaltres i des de la UPC estem intentant ajudar i promoure que l’urbanisme es millori”.
Els estudiants de l’ETSAV amb personal de l’Ajuntament registrant un problema amb un escocell a la Rambla del Celler / Cugat Mèdia
Aquesta és la voluntat també de l’Ajuntament, que tot i recordar que l’informe que realitza la UPC no és vinculant, sí el tindran en compte i en consideració per millorar tots els aspectes que es puguin. El responsable del comissionat per a persones amb discapacitat, Ferran Felius, ha posat en valor poder “fer el recorregut amb aquestes persones que tenen problemes a escala cognitiva, en l’àmbit visual o físic, perquè ens ajuda molt a descobrir els punts negres a través de la seva pròpia experiència”.
