El passat dia 3 de juliol a Ràdio la Floresta en el seu programa mensual “la natura és complexa, no la compliquem”, hi va participar el Llicenciat en biologia Antoni Giner (exprofessor de microbiologia agrícola UPC-UdL i professor de biologia i geologia en secundària), naturalista, botànic i gran coneixedor de la nostra flora.
Es va parlar, explicar i es van fer reflexiones respecte de la flora pròpia, de les espècies vegetals invasores…de com s’integren o no… per on venen, qui les porta, per què…; si són invasor, visitants ocasionals, visitants molestos, turistes…?; que es pensa de la naturalització en la jardineria urbana?, és com ha sigut al llarg de la història una moda i, per tant, flaqueja en l’argument de posar espècies autòctones per ser resilients al canvi climàtic, sense tenir en compte que la temperatura, autèntic limitant de la distribució i creixement de les espècies, junt amb la sequera, que li dona color, són els punts claus pel seu ús i funcionalitat en un hàbitat i un entorn totalment diferent del seu natural?; és greu, perillós aquest moviment d’espècies?, o és natural en un món global?; cal que fem alguna cosa, o és tan normal com el canvi de paisatge després d’un incendi, després d’una pertorbació!?…
Talment, sembla que parlem d’immigració, dels moviments migratoris humans en la nostra societat!
En la reunió es va valorar la procedència de les espècies lligades a l’alimentació, apareixent temes interessants per trencar mites.
Així si considerem la truita de patates, aquesta es fa amb ous de gallina, animal que deriva d’una au del Sud-oest asiàtic, millorada al llarg de més de set mil anys, les patates procedeixen dels Andes, a Sud-amèrica, la ceba, que a mi m’agrada posar en la truita de patates, procedeix d’Àsia central, tot i que la regió mediterrània va ser un lloc de millora i diversificació, i l’oli d’oliva, l’olivera, procedeix de Síria, Palestina i parts d’Àsia Menor.
Fet similar al del pa amb tomàquet, en el que el blat té el seu origen a l’Iraq, Síria, Líban, Israel i Turquia, domesticant-se fa uns deu mil anys. El tomàquet és originari d’Amèrica del Sud, específicament de la regió andina i de l’oli ja s’ha comentat.
Per tant, que hi ha de la dieta mediterrània, de les espècies pròpies…, i d’un llarg etcètera de collonades associades al màrqueting?
Totes les espècies, la nostra també són del lloc on poden viure, créixer i reproduir-se en un equilibri inestable en l’espai i temps.
Hi ha individus que per circumstàncies diverses fan que apareguin i visquin en un lloc diferent del seu origen, en el fenomen natural o forçat de les migracions, tots hem sigut emigrants o procedim d’alguns d’ells, des d’aquí, allà o més enllà.
Sens dubte, la seva presència genera inicialment canvis i alguns inconvenients, però el resultat final, és positiu per la immensa majoria d’espècies amb les quals coexisteixen i conviuen.
Així doncs, visca la truita de patata i ceba amb pa amb tomàquet, pel que són i representen aquí, tot i no ser-ho!
