Aquesta setmana el govern municipal ha explicat a la premsa que té la intenció de ser més rigorós amb la gestió del padró municipal. A falta de control de fronteres, benvingut sigui —com a mínim— un cert control municipal, oi? Ara bé, caldrà veure si no estem, un cop més, davant d’un simple exercici de xerrameca propagandística.
Benvinguts a la realitat. Des del nostre partit fa temps que diem de manera clara, constant —i incòmoda per a alguns— que a Sant Cugat tothom hi és benvingut d’entrada, però que si ets un trinxeraire o un brètol, n’hi ha molts que no et volem de veí. Ara el govern sembla que escolta aquest clam i anuncia que posarà fil a l’agulla al desgavell que va promoure l’afortunadament extint triumvirat anterior.
Fa temps que advertim que Sant Cugat no pot continuar vivint d’eslògans fàcils, de campanyes de suposada pedagogia i de bonisme institucional mentre al carrer augmenta el malestar provocat per conductes incíviques i delictives. Conductes que, casualment o no, han anat de bracet amb l’augment d’aquesta permissivitat ideològica disfressada de progrés.
Sembla que, per fi, el govern comença a entendre que els experiments socials marxistes no funcionen. Nosaltres vam arribar per fer pressió política —que no és res més que la veu de la pressió social— i per ajudar el consistori a rectificar el rumb ideològic erràtic que porta en aquest sentit. Celebrem qualsevol pas en aquesta direcció, però seguirem mantenint el pols amb fermesa. Ho devem a les famílies que ens fan confiança perquè són plenament conscients de l’augment de l’incivisme i la inseguretat. No és una percepció, com alguns han intentat imposar-nos, sinó una realitat cada cop més evident.
Per a nosaltres, la seguretat és sinònim de pau i tranquil·litat i ens alegra que alguns descobreixin ara que un padró ben gestionat és un primer pas imprescindible. Sempre hem defensat que el padró ha de constatar, amb presencialitat real, que els empadronats existeixen i viuen on diuen viure, i que no són a l’altra punta del planeta. Cal verificar contractes de lloguer, comprovar escriptures i garantir que la documentació aportada és real i no un frau. Exactament, el mateix que fa anys que exigeixen les entitats financeres: presència periòdica, comprovacions d’identitat i protocols estrictes. Els bancs ho tenen clar perquè hi ha diners en joc. Nosaltres ho exigim perquè hi ha la seguretat i la tranquil·litat en joc. Però això no es fa amb bones intencions. Cal dotar de recursos el departament corresponent perquè pugui assumir les ordenances que reclamem, i cal deixar sense efecte moltes subvencions a entitats ideològiques per poder sostenir el cost material i humà d’un padró que funcioni de veritat. No fallen els funcionaris: fallen els polítics que posen els diners de tots allà on no interessa a gairebé ningú.
Des de VOX celebrem aquest acostament —encara tímid— del govern municipal als nostres posicionaments, però no en tenim prou. Necessitem un marc legal clar que permeti actuar de manera preventiva i punitiva amb la contundència necessària, abans que el problema esdevingui crònic, com ha passat a Barcelona i a tantes altres ciutats veïnes. Sense complexos, perquè la permissivitat no és progrés: és abandonament institucional i menyspreu al poble.
Sant Cugat necessita una autoritat democràtica ferma, valenta i decidida que garanteixi civisme, ordre i respecte. Nosaltres ho tenim clar. I som aquí per assumir també aquest repte
Jordi Guirado és regidor de Vox a l’Ajuntament de Sant Cugat.
