Sant Cugat del Vallès és una ciutat afortunada. Ho és pel seu entorn, pel nivell sociocultural de moltes de les famílies que hi viuen i, sobretot, per un model de convivència que s’ha anat construint amb temps, esforç i decisions col·lectives encertades. Però compte: no ens confiem. També ho eren, en el seu moment, altres ciutats catalanes com Granollers, Girona, Vic, Barcelona o Terrassa. Aquest equilibri no és immutable; cal cuidar-lo i preservar-lo amb responsabilitat política.
Parlar d’immigració en el context de la nostra ciutat exigeix serenor i rigor. Qualsevol municipi té el dret —i el deure— de gestionar els fluxos migratoris i l’empadronament d’acord amb la seva capacitat real d’acollida. Hem de tocar de peus a terra i ser conscients que l’habitatge, l’escola, la sanitat o els serveis socials no són recursos il·limitats. Governar bé també vol dir posar límits clars i anticipar tensions abans que apareguin.
Ara bé, aquesta gestió només és útil si s’allunya tant del “bonisme” acrític com de les lectures excessivament simplificadores. La realitat social és complexa i requereix respostes proporcionades. Convé actuar amb intel·ligència i sentit de la mesura. El repte no és només regular els fluxos d’arribada, sinó garantir una gestió que asseguri les exigències de seguretat i de convivència que les nostres famílies no volen renunciar ni perdre. Que quedi clar que integrar vol dir acceptar normes, respectar l’espai públic i també assumir deures i responsabilitats. I això només és possible amb institucions fermes, criteri polític clar i una societat valenta i madura.
Pel que fa a la qualitat de vida de les veïnes i els veïns, la política municipal hi té un paper clau: no per generar alarmes, sinó per planificar amb seny, amb respecte per les fites aconseguides i, especialment, amb visió de futur. La gent de Sant Cugat ha sabut obrir-se a qui ha vingut de fora per aportar riquesa cultural i econòmica, i alhora ha sabut exigir respecte per la pau social, la seguretat i la tranquil·litat dels nostres carrers. No deixem, doncs, que les polítiques del “tothom hi cap” i del “tothom hi és benvingut” trenquin aquest equilibri —tan fràgil com valuós—, perquè un cop trencat, difícilment hi ha marxa enrere.
Com a poble que ha esdevingut ciutat i que aspira a ser referent, necessitem representants polítics capaços d’entendre, sense alarmismes però amb claredat, que cal fer tots els esforços necessaris per preservar allò que som i allò que estimem. Si sabem cap a on volem anar, també hem de saber actuar —amb serenor i determinació— perquè els qui venen darrere continuïn sentint-se afortunats de viure aquí.
Nosaltres som en aquest camí.
JORDI GUIRADO és regidor de VOX
