Segons Wikipedia, en psicologia, ciència de la qual ho desconec tot, la procrastinació (paraula derivada del llatí pro: “endavant” i cras: “demà”) és l’acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s’han d’atendre, per d’altres de més irrellevants i agradables.
També, aquesta conducta apareix quan desapareix la motivació i així, tendim a evitar les tasques per l’emoció que n’associem, com l’ansietat o el tedi.
Haig d’agrair als especialistes d’aquesta branca de la ciència una explicació de fets, que fins ara considerava deixadesa, passotisme, menyspreu vers els altres, incapacitat funcional, manca d’empatia…, sens dubte fruit del meu desconeixement, respecte d’aquestes normes conductuals.
Sento alleujament, ja que segurament és un tema que ben tractat, pot revertir-se, fins i tot, fer-se desaparèixer.
Abans de conèixer aquesta descripció d’aquesta conducta, considerava, que l’única manera de què l’Ajuntament, sigui el que sigui, el d’ara, abans, més abans…es fixi en Mira-sol i faci per aquest barri de Sant Cugat del Vallès, eren les eleccions, ara s’obre la via psicològica, i preguntes associades a diferents perques, com:
Per què no resolen el tema de la mobilitat publica, els equipaments (teatre per 170 persones), comerç de carrer, escola-institut, piscina, arranjament de carrers, escombraries, aparcament… i així, un llarg etcètera?
Per què no entenen que 18000 persones en l’any 2025, no són una colònia d’estiueig de fa mig segle, i per tant les necessitats, i anhels són diferents?
Per què no es redissenya la densitat de població sobre la base de l’habitatge ja existent?
Per què no es dissenya i aplica un sistema de serveis vers les persones, immobles i equipaments d’acord amb la tipologia de la població, la topografia i l’urbanisme del barri?
Per què no entenen que Sant Cugat és molt més que el centre de la vila?
Per què menystenen al 20% de la ciutat?
No es resolen aquestes preguntes, i moltes d’altres que de ben segur hi són, amb pressupostos participatius, ni amb promeses reiterades respecte d’actuacions que mai arriben, es resol amb un vot responsable respecte d’alternatives de futur, que oblidin i ajudin a excloure, models de fer política rancis, poc operatius, discriminatoris i ineficaços.
A més, cal que algun professional ajudi a l’Ajuntament, a alliberar-se de la procrastinació, ho necessita i els habitants ho mereixem i requerim.
ROBERT SAVÉ és membre del consell de barri de Mira-sol
