Sovint la societat de consum ens porta a comprar una gran quantitat de peces de roba que podem trobar en mil botigues diferents, i que, el més probable, és que no tinguin cap tipus de valor sentimental per a nosaltres. De tant en tant, però, hi ha projectes que intenten desafiar aquest model amb propostes fresques, innovadores i originals. És el cas del ‘Proyecto Olvido‘, de l’Elena Arco.
El projecte consisteix en agafar estovalles i llençols brodats que han quedat oblidats en un calaix i transformar-los en peces de roba per donar-los una segona vida. És una manera, diu, de donar visibilitat a un art brodat que molts cops està fet per les pròpies mares o àvies, i una manera, també, de parlar de la vida de les dones que ho han fet.
Cada peça, una història
Tot plegat va començar quan l’Elena estava embarassada de la seva segona filla i, a més, a la feina on estava hi van fer un ERO. Aquest moment vital va donar-li l’oportunitat de parar i replantejar-se el que volia fer a partir d’aleshores. En aquella època explica que passava molt temps amb la seva mare, i un dia, aquesta li va ensenyar els aixovars i li va explicar que, quan tenia 13 anys, els va cosir i brodar. Era el seu moment d’esbar-jo, ja que era la gran d’una família d’11 germans, i ho feia per entretenir-se. La història de la seva mare va fer que l’Elena es plantegés treure a la llum la de moltes altres dones que havien fet peces similars, perquè no quedessin oblidades, i va decidir fer-ho a través de la reconversió del seu art brodat en peces de roba.
De fet, l’Elena explica que donar veu a les històries de les dones que hi ha al darrere d’aquestes teles i brodats és una part molt important del projecte, una manera de retre’ls homenatge. Quan talla una peça i fa els patrons, diu, s’impregna de tot el que l’envolta i, de fet, tot plegat acaba formant part d’ella mateixa.
Un exemple molt clar el posa amb la primera camisa que va fer per encàrrec a la que ha estat la seva professora de dansa des dels 18 anys. Feia poc que s’havia mort la seva àvia, i li va demanar si li podia fer una camisa amb els seus llençols, brodats a mà. El moment de l’entrega va ser molt emotiu, tant per l’Elena com per la seva professora de dansa. I com en aquest cas, passa el mateix amb la resta: “És molt emocionant. Ara m’està passant molt, que m’envien fotos d’aquestes persones, els poso cara i és molt bonic, ja formen part de la meva vida, també, és una connexió molt maca. Agraeixo molt la confiança”.
El Mercantic, un dels primers altaveus
Una part molt important d’aquest tipus de projectes és promocionar-se, tant a través de xarxes com amb els mercats d’artesania, i en aquest cas, el Mercantic hi va jugar un paper clau. L’Elena explica que el seu primer mercat va ser precisament en aquest recinte santcugatenc, concretament a la nau WEM, ara fa dos anys. Explica que en té molt bon record, ja que la gent va tenir una resposta molt positiva en veure el projecte: “Ho recordo perfectament perquè, al ser el primer mercat, era la primera vegada que m’exposava, en què la gent em veia i em coneixia… fa molta impressió, però va ser una resposta superbonica, a la gent li va encantar. Els mercats són molt difícils i molt durs, perquè és molta estona i requereixen molta dedicació, però és brutal. Les xarxes, en canvi, sempre es queden curtes pel que fa a aquesta interacció”.
A més del Mercantic, també va poder donar a conèixer el projecte participant al Festivalet de Barcelona, on també va rebre un bon feedback per part de la gent. Tot plegat l’ha portat a tenir un augment de la demanda de peces per encàrrec, i actualment, al ser un treball artesà, això fa que les entregues es dilatin en el temps més del que li agradaria, ja que cada peça requereix una bona quantitat de feina. Tot i així, està contenta de com està funcionant tot plegat: “Les persones que m’estan contactant ara, fins d’aquí uns mesos no podré fer-ho, però és que és meravellós, perquè per mi les peces per encàrrec són el més bonic del projecte, perquè és un viatge”. Li demanen, sobretot, camises i jaquetes, i també algun pantaló. D’altra banda, l’Elena explica que també està explorant opcions per fer complements, com per exemple bosses, igualment fetes amb aquestes teles i brodats.
Més enllà de la moda
Per a l’Elena, el ‘Proyecto Olvido’ va més enllà de la moda. És per això que també ha posat en marxa una sèrie de tallers, juntament amb Trama Cooperativa, en els quals hi fa una mica d’acció comunitària, parlant de la memòria de les dones a través d’aquest art tèxtil: “És per recuperar una mica les històries de les dones i que quedin escrites, no pas en un llibre, sinó en aquests brodats”. És una part del projecte que a l’Elena li agradaria que pogués créixer, de manera que anima a aquells o aquelles a qui els pugui interessar que estiguin pendents de les seves xarxes, on anirà anunciant noves dates i llocs on estarà.
I, de fet, un dels propers llocs on podreu veure l’art tèxtil del ‘Proyecto Olvido’ és a l’All Those Food Market, un mercat de gastronomia que tindrà lloc al Moll de la Fusta de Barcelona els propers dies 25 i 26 d’abril, que comptarà amb diferents parades d’artesania.
