Amb l’actual situació d’excepcionalitat per sequera i en fase d’emergència 1, sovint la ciutadania es troba amb diferents dubtes sobre què es pot fer i què no amb el consum d’aigua i què fa l’Ajuntament, també, per reduir aquest consum. Quants litres puc gastar a casa cada dia? Puc reomplir la piscina? Puc utilitzar aigua de mar per omplir la piscina? L’Ajuntament rega els espais verds? Com es netegen els carrers sense aigua? Són algunes de les preguntes que Cugat Mèdia respon en aquest FAQ després de parlar amb la tècnica de Sostenibilitat i Medi Ambient de l’àmbit de Gestió Urbana, Mobilitat i Canvi Climàtic Marta Oliver i amb el cap de Servei i Manteniment Urbà Gerard Riba.
En emergència de sequera a casa hauríem de consumir 100 litres per persona i dia. Es confon la dotació que donen a cada municipi amb el consum domèstic. Sant Cugat en Emergència 1 té una dotació de 206 litres per persona i dia de mitjana, però són 206 litres que s’han de repartir amb altres usos que necessita la ciutat i a casa només es poden utilitzar 100 litres per persona i dia.
Ara mateix està prohibit omplir o reomplir una piscina a Sant Cugat, independentment de l’origen de l’aigua.
Sí que es poden utilitzar, però és important entendre que amb l’ús, la piscina va perdent aigua i que no es podrà reomplir i la qualitat sanitària anirà en detriment. Per tant, es recomana no fer servir les piscines privades i tapar-les per evitar que l’aigua s’evapori.
Les úniques piscines que actualment es poden omplir a Sant Cugat són les que estan donades d’alta al cens d’equipaments esportius de la Generalitat de Catalunya. A Sant Cugat són un total de nou piscines, entre les quals hi ha les piscines municipals i altres privades com les del CAR.
Primer perquè és un delicte ambiental. La concentració de l’aigua de mar és 6 vegades superior a les piscines salines, que són aquelles aigües que tenen aigua potable i se li afegeix una mica d’aigua de sal. S’ha de pensar en el manteniment que es fa de l’aigua de piscina que s’evacua a la xarxa de clavegueram que arriba a una depuradora que fa el tractament de l’aigua. Només poden utilitzar aigua de mar les piscines situades a la costa, les que estan a l’interior no poden.
El reg privat està prohibit sigui per aspersió, degoteig o mànega. No es pot regar ni la gespa, ni els arbres ni les plantes dels jardins privats.
No està prohibit dutxar-se. El que diu el decret d’emergència en fase 1 és que les instal·lacions esportives han de compensar l’aigua utilitzada, sigui perquè reguen o perquè utilitzen piscines.
Limitar l’ús en centres esportius. Per exemple, no s’estan regant els camps esportius municipals perquè encara que es puguin regar amb aigües regenerades, l’Ajuntament està guardant aquesta aigua per si és més necessària en un futur.
El decret només permet regar els arbres de subsistència. Això ha suposat que en el darrer hagin hagut de deixar morir entre 800 i 900 arbres, dels 55.000 que hi ha a Sant Cugat. Els únics arbres que s’estan regant són aquells que es van plantar els darrers 3-4 anys. No es poden regar les zones verdes, ni les plantes i flors.
El reg es fa mitjançant cisternes, a partir d’un pou ubicat al costat del Parc de Ramon Barnils. També es rega a través d’aigua de purga que és una aigua que surt de la mateixa xarxa d’aigua potable, però que no és consumible. Són, bàsicament, aigües estancades.
Els carrers es netegen també amb l’aigua de purga. Amb tot, la neteja amb aigua s’ha reduït molt i només s’utilitza en aquells casos on les condicions sanitàries estan en risc. Ara es neteja amb escombradores amb la mateixa freqüència però amb una qualitat inferior.
El consum d’aigua municipal s’ha reduït un 65% el 2023 respecte al 2022. En l’àmbit industrial s’ha reduït un 19% i el consum d’aigua domèstic ho ha fet en un 10%.
Els tècnics recorden que la situació actual és excepcional i no tenen un coneixement previ. La previsió és revisar l’actual pla de sequera quan aquesta situació més greu passi amb l’objectiu de veure quines accions han servit i quines no. Els tècnics recorden que cada cop arribaran més cicles de sequera i més greus.
