El Tercer Premi de pintura de petit format i la Primera Beca d’estudis artístics han coincidit amb la celebració cívica de l’Any del Tapís.
En aparença, una cosa i l’altra tenen poc veure, però si es visiten les corresponents exposicions no és gaire difícil trobar-hi paral·lelismes que indueixen a la reflexió. Sembla que una de les tendències de l’art actual sigui la realització d’obres pictòriques amb enquadraments, temàtiques i un nivell de detall propi de la fotografia. Algunes escenes de carrer on els protagonistes són elements mòbils, esdevenen vertaderes instantànies només possibles de captar amb un aparell fotogràfic. No critiquem l’ús i l’ajuda de les noves tecnologies. Fa segles que la cambra fosca ha estat profusament emprada i la seva contribució en algunes obres mestres és prou coneguda. Curiosament, l’any del tapís vol commemorar, aquí, a Sant Cugat, el naixement de l’Escola Catalana, un moviment renovador que assolí treure’l del pou de les arts menors, superant l’estadi de dependència absoluta del cartró previ, que, a fi de comptes, el convertia en una còpia teixida d’una pintura. Qui ha passat a la història de l’art és Goya, l’autor del cartró, mentre que la gernació de teixidor/es que els materialitzaren, resten en el més complet anonimat. El que ara es planteja és un fenomen invers: acabem premiant el pintor copista de fotografies sense conèixer ni valorar la creativitat de l’autor primigeni, que d’altra banda pot ser ell mateix. Però, llavors, que s’està guardonant? L’original fotogràfic, i per tant no hauria de ser objecte d’un premi específicament de pintura, o l’habilitat manual que implica la realització de la còpia pictòrica? Perquè si només és el segon, seria com donar matricula d’honor a un d’aquells exercicis escolars que es limiten a reproduir làmines el més fidelment possible. De ser així, un premi tan ben dotat econòmicament només serviria per reduir l’artista creador a la categoria de simple artesà i estaria fent un pobre favor a l’art contemporani. DOMÈNEC MIQUEL President de la Fundació Sant Cugat i membre del Grup d’Estudis Locals
