Quan els companys m’han dit que cugat.cat ha creat un espai on els redactors podem opinar, no m’ho podia creure. De debò? Un lloc on podem posar interrogants? Increïble! Un lloc on podem fer exclamacions! Confesso que he hagut de buscar aquests signes una bona estona pel teclat, perquè ja gairebé ni me’n recordava que existien.
Els que treballem en això de les notícies estem tan acostumats al llenguatge correcte, pla, neutre, que ara que se’ns obre aquest immens camp al davant és possible que ens perdem. Ja ens en recordarem dels adjectius? Perquè, com tothom sap, els periodistes no posen adjectius. Els adjectius són subjectius, personals, opinatius, traïdors, estan prohibits! Fora els adjectius! Però vet-ho aquí que ara tenim l’oportunitat de recordar-los. Passa el mateix amb la persona, amb allò que els lingüistes anomenen la primera, segona, tercera persona del singular i del plural. Els llibres d’estil no cal ni que esmentin la qüestió, perquè els periodistes, quan fan de periodistes, ja saben que s’han d’oblidar de si mateixos i de la persona que tenen al davant. Passa com amb les assegurances, que només cobreixen a tercers. “Ell ha dit, ells han fet…” I si tu, lector, oient, saps el que passa, no és perquè t’ho digui jo, que no sóc jo, sinó perquè t’arriba a través d’una cosa vaporosa que cau del cel, tota blanca, que es diu Objectivitat. Així que ara, doncs, podem opinar. Quina meravella… Quantes coses que puc dir… Ai… Bé… Ehem… Bé… I ara què dic? Ai, collons… Ara que podria dir tantes coses, ara no em surt res. Bé, potser un altre dia, ja ho veurem… En tot cas, un fort aplaudiment i una gran xiulada per donar la benvinguda a aquest nou espai!
