Coincidint amb el Dia Internacional de la Dansa, que se celebra aquest 29 d’abril, la mirada sobre aquesta disciplina va més enllà de l’àmbit artístic per situar-se també en el terreny educatiu i emocional. Com es construeix la confiança en un mateix? I quin paper hi poden jugar activitats com la dansa?
Des de Sant Cugat, Esther Bosch, ballarina i directora d’una escola de dansa amb seu a Mira-sol, defensa que l’autoestima no es pot reduir a un discurs, sinó que es construeix a través de la pràctica. “Si tens una autoestima forta i creus que ho pots aconseguir, el resultat és molt més exitós a mitjà o llarg termini”, explica.
Trencar amb la idea de “no serveixo” i prendre l’error com a part del procés
Amb més de 15 anys d’experiència treballant amb nenes i adolescents, Bosch assegura que un dels principals reptes és trencar amb la idea que només poden ballar aquelles persones que ja ho fan bé des del primer moment. “Moltes nenes pensen que si no ballen bé no poden arribar a ser bones, però totes tenen condicions per fer-ho. Amb esforç i constància, es pot treballar”, apunta.
En aquest procés, l’error no és una excepció, sinó una part essencial de l’aprenentatge. “Forma part del procés. No hi ha alumnes perfectes i hi haurà moments molt durs en què les coses no surten”, afirma. En disciplines com la dansa, afegeix, els resultats arriben després de temps de pràctica i repetició.
Esther Bosch en una imatge pressa a la seva escola de dansa de Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
Frustració, exposició i sobreprotecció
La frustració i l’exposició davant dels altres també juguen un paper clau. “No és el mateix que tu, sàpigues que no t’ha sortit, a què t’ho digui un jurat o que passi davant d’altres alumnes”, explica Bosch, que considera que aquesta pressió forma part del creixement personal.
La diferència es fa evident quan aquesta confiança apareix. “Quan una nena està segura, ho transmet. Ho veus en la mirada, en el cos, en la força. És un tema de sensacions”, diu.
Tot i això, Bosch també apunta a un canvi en la manera d’educar. “Hi ha un punt de sobreprotecció”, assegura, i defensa la necessitat de trobar un equilibri entre un ambient positiu i l’exigència. “Es poden dir les coses amb respecte, però s’han de dir”, afegeix.
Més enllà del cos
Pel que fa a la imatge corporal, un dels aspectes tradicionalment associats a la dansa, Bosch considera que el model ha evolucionat. “No mirem el cos, mirem el moviment”, explica, i destaca la diversitat de perfils dins les aules.
Amb alumnes d’entre 3 i més de 80 anys, l’escola ha ampliat el seu abast amb els anys, tot i que el gruix principal continua sent infantil i juvenil. Més enllà de la tècnica, però, l’objectiu és clar: construir confiança.
“Al final, tot és un tema de seguretat. La que tens en tu mateix i la que et transmet l’entorn”, conclou.
Actualment, el projecte compta amb tres escoles entre Sant Cugat i Barcelona, des d’on Bosch continua treballant aquest enfocament que vincula la dansa amb el creixement personal.
