Participar és reunir-se dos cops a l’any amb pressa?
El passat 5 de maig vaig assistir al Consell de barris de Mira-sol i vaig sortir preocupada, qüestionant-me la utilitat d’aquest espai de participació. La sessió va durar poc més d’una hora, i no per l’agilitat i la bona gestió del temps, sinó perquè totes les respostes que es donaven eren del tipus: ho preguntarem, no ho sabem, ho mirarem…
Des d’aquell dia m’he creuat diverses persones, veïnes de Mira-sol, que vaig trobar a faltar al consell. En preguntar per la seva absència, la resposta ha estat la mateixa: de què serveix?
Vaig presidir durant quatre anys el Consell de barri de Mira-sol i sé perfectament la feina que pot arribar a fer aquest espai quan es pren seriosament. Preparar cada sessió requeria temps, coordinació i parlar prèviament amb les diferents regidories per poder donar respostes clares i fonamentades a les preocupacions del veïnat.
És evident que els consells de barri han d’incloure informació sobre els temes que afecten el barri i un espai perquè el veïnat pugui expressar les seves preocupacions, queixes i propostes. Però això, per si sol, no és participació real.
Un Consell no és una recollida de preguntes per respondre no sé quan. El Consell ha de ser un òrgan de participació del barri seriosa. Cal que en el mateix Consell es puguin donar respostes. Les preguntes es poden intuir i preparar, ja que la feina que fa un Ajuntament ha de ser transversal i coneguda per tots els regidors i regidores amb un cert detall.
Informar no és participar. I posposar respostes indefinidament tampoc és informar, i no és acceptable.
Observo cada cop menys veïns anant als consells i la majoria hi van amb la resignació de sortir gairebé igual de quan han entrat. Detecto pressa, per part de la presidència del consell, per acabar-los. Detecto poca implicació, poques ganes de ser-hi i moltes ganes d’acabar aquest malson que és escoltar el veïnatge dos cops l’any.
Una pantomima que cal canviar!
