Fa tot just pocs dies ha arrencat la 7a edició del Festival Lumínic, un projecte que va néixer fa pocs anys, el 2019, però que ja és una cita marcada en el calendari d’activitats de la ciutat, especialment per aquells que ens considerem amants o aficionats a la fotografia.
Quan diem que a Sant Cugat s’hi viu molt bé ens podem referir a moltes coses; en parlem abastament quan surten els estudis sociològics i els indicadors d’ocupació, de seguretat… Personalment, trobo que un altre dels elements a tenir en compte per valorar la felicitat de viure en un lloc és el que encarna precisament el Lumínic: la capacitat de l’entorn on vius d’impulsar projectes que atreguin molta gent i de fer-ho des de la pròpia comunitat.
El Lumínic s’ha fet un lloc entre els festivals d’arts visuals del país i ens ajuda a projectar Sant Cugat arreu, sí, però penso que encara té més valor en clau interna de ciutat. Projectes com aquest donen ànima a les ciutats on vivim, les dota d’identitat i fa que el seu teixit associatiu vibri i bategui.
Fixeu-vos: només aquest cap de setmana, el Claustre ha acollit la inauguració d’aquest festival i també la primera trobada de lectura silenciosa ‘Llegint entre capitells’, una iniciativa de la Taula de Lletres que confiem que també tingui molt recorregut.
En el cas del Lumínic, es va gestar de la mà dels diversos fotògrafs de la ciutat. Va néixer fent petites passes i s’ha consolidat tant a la ciutat com al país. I no oblidem tampoc tota la trajectòria que duu a les esquenes QGat Foto, una agrupació de persones que ja fa anys que organitzen tallers i exposicions al voltant de la fotografia i que, sens dubte, també ha preparat terreny per a l’aterratge del Lumínic.
Parlem de fotografia, però aquest exemple el podem traslladar a l’esport, altres àmbits culturals, a l’educació… Podríem dedicar columnes i columnes als tants projectes que han nascut de manera genuïna i que avui formen part del nostre imaginari col·lectiu com a ciutat i la fan bategar. Aquest és el veritable tresor que hem de preservar.
