Quan la Berta Sánchez va començar a entrar al Monestir de Sant Cugat no es considerava creient. No estava batejada, la seva família no era religiosa i tampoc havia crescut envoltada de persones que practiquessin la fe. Hi anava, simplement, perquè hi trobava calma.
“Anava al Monestir quan necessitava un espai de pau”, recorda. Aquelles visites esporàdiques es van acabar convertint en una recerca més profunda. Primer va començar a interessar-se per l’espiritualitat, després va assistir a misses i, a poc a poc, es va anar introduint en una comunitat de joves que comparteixen la fe. Avui forma part d’un grup de formació per a persones que s’acosten al cristianisme o que volen completar els seus sagraments.
El seu cas no és únic. A la parròquia de Sant Cugat asseguren que en els últims anys han detectat un augment de joves que s’apropen a la fe. Alguns provenen de famílies religioses, però cada vegada és més habitual trobar persones que hi arriben sense pràcticament cap contacte previ amb l’Església.
“És una sorpresa que de fa dos anys hi ha gent que arriba sola aquí, que no té coneixement de res i vol conèixer”, explica mossèn Àlex, responsable de la pastoral juvenil. Segons relata, han rebut joves que havien vist continguts a Instagram o TikTok relacionats amb la comunitat i que han decidit acostar-s’hi per curiositat.
Una generació que busca respostes
Els testimonis recollits coincideixen en una idea: la fe no apareix tant com una tradició heretada sinó com una resposta a inquietuds personals.
L’Elena Codina, de 29 anys, tampoc havia tingut contacte amb la religió fins fa aproximadament un any. Va ser arran de la seva relació de parella, però assegura que el procés ha acabat sent profundament personal. “Com més a prop em trobo de Déu, més calma i pau sento a dins”, explica. En una societat marcada per les presses, l’estrès i la hiperconnexió, assegura que la fe li ha aportat una serenitat que no trobava en altres àmbits de la seva vida.
La Berta, per la seva banda, hi afegeix un altre element: la soledat. “Una cosa que he sentit molt és que el sentiment de soledat ha desaparegut bastant”, afirma. No es refereix a estar sola físicament, sinó a una sensació interior que, segons diu, ha disminuït des que va començar el seu camí espiritual.
Aquestes experiències connecten amb la percepció que tenen des de la parròquia. Mossèn Àlex considera que molts joves arriben amb una necessitat de referents, de comunitat i de sentit enmig d’una realitat cada vegada més individualitzada.
“Els joves moltes vegades estan perduts. No tenen referents a la societat d’avui en dia”, assegura.
Del catolicisme cultural a una fe escollida
No tots els joves que formen part de la comunitat han descobert la religió recentment. Alguns hi han crescut, però expliquen que també han hagut de fer un procés personal per convertir-la en una opció pròpia.
És el cas del Juan Vidal Quadras, de 25 anys. Va estudiar en una escola cristiana i sempre havia tingut contacte amb la fe, però assegura que hi va haver un punt d’inflexió durant l’adolescència. “Vaig dir: això és seriós, això ho he de posar al centre de la meva vida”, recorda.
Des d’aleshores, la seva fe condiciona bona part del seu dia a dia. Intenta anar a missa cada dia, aprofita els trajectes a la feina per resar i assegura que la seva relació amb Déu és el centre des d’on interpreta la resta de la seva vida.
Per a l’Anna Roca, també de 25 anys, la història és diferent. Va créixer en una família nombrosa i creient, però reivindica que la fe no es pot transmetre només per herència. “Els meus pares ens han educat des de les bases cristianes, però sempre des de la llibertat”, explica.
Instagram, TikTok i una església plena de joves
Lluny de considerar-les una amenaça, la comunitat juvenil del Monestir ha convertit les xarxes socials en una eina per arribar a nous públics. Segons expliquen, molts dels joves que s’hi apropen per primera vegada ho fan després d’haver vist continguts a Instagram, TikTok o altres plataformes.
La comunitat, coneguda com a God’s Plan, organitza trobades, xerrades de formació, convivències i activitats socials al llarg de l’any. Segons els seus membres, l’afluència de participants ha crescut notablement en els últims temps. “Aquest any ho hem notat moltíssim”, assegura l’Anna.
La mateixa comunitat ha viscut moments de gran visibilitat arran de trobades amb el papa Francesc o de la participació en la Jornada Mundial de la Joventut, experiències que han contribuït a donar-se a conèixer més enllà de Sant Cugat.
Quan els fills transformen la fe dels pares
Un dels aspectes que més sorprèn els responsables de la parròquia és que, en alguns casos, el procés s’ha invertit. Tradicionalment, eren els pares qui transmetien la religió als fills. Ara, asseguren, també hi ha casos en què són els fills els qui acaben despertant l’interès religiós dels seus progenitors.
És el cas de l’Ana Rodríguez i el seu marit, Nando Quera, que ho han viscut en primera persona. Segons expliquen, la conversió del seu fill va provocar una transformació inesperada dins de la família. Tots dos provenien d’un entorn de pràctica religiosa més cultural que no pas viscuda en el dia a dia. Veien el seu fill acostar-se cada vegada més a la fe, però desconeixien fins a quin punt aquell procés acabaria impactant-los a ells mateixos.
“En el moment de la conversió del nostre fill vaig trobar el sentit de tot. És com un puzle que de cop encaixa”, explica l’Ana.
Mossèn Àlex assegura que no es tracta d’un cas aïllat. “Està passant que els joves són els que transformen la fe dels pares”, afirma.
