La implementació d’elements tecnològics en l’espai urbà representa, més enllà de la seva utilitat, una eina per fer bandera de les actuacions polítiques enfocades a millorar la qualitat de vida dels santcugatencs. La inauguració del carrer Cèsar Martinell com una via intel·ligent uns mesos enrere n’és un clar exemple ja que d’aleshores ençà ha esdevingut un dels temes protagonista de l’actualitat local.
Tot i que als països nòrdics el model de carrer intel·ligent és present en la majoria de les vies, la seva integració no genera l’interès mediàtic i polític que ha tingut lloc a Sant Cugat. A Suècia, la tecnologia forma part de la quotidianitat sense grans inauguracions ni mencions contínues als mitjans de comunicació, talment com un element més a l’espai urbà. Els semàfors s’activen automàticament en funció dels vianants que volen creuar el carrer, els habitatges disposen de codis per obrir les portes i el servei de préstec bibliotecari el fa el propi usuari a través d’un ordinador. Tanmateix, tots aquests elements s’han integrat en silenci i gradualment a l’espai suec, sense gran propaganda per part dels mitjans locals. Els ciutadans conceben la tecnologia com quelcom habitual, fins i tot en alguns casos indispensable, però en cap moment els polítics se n’han atribuït el mèrit de la implementació. Probablement, si a Catalunya no es percebés la tecnologia com un fet extraordinari mereixedor d’un protagonisme reiteratiu en els debats polítics, la seva incorporació aixecaria menys polseguera i, conseqüentment, seria més fàcil i menys conflictiu per a tothom integrar-la en l’espai urbà. NÚRIA JUANICO és estudiant de Sociologia i Ciències Polítiques a la Universitat d’Estocolm dettystalandet.wordpress.com
