Tenim el panorama mediàtic revolucionat: per primera vegada des de l’Edat Mitjana, un Papa anuncia que es retira perquè considera que ja no pot exercir adequadament. I a mi, el què em meravella és que, mentre tothom parla del tema, ja ens hem tornat a oblidar una mica que vivim en un Estat on els casos de corrupció i presumpta corrupció ja no es poden comptar amb els dits de les mans i, en canvi, ningú té cap intenció de fer neteja ni moure’s de la cadira.
Francament, n’hi ha per tancar la paradeta. Perquè gràcies a algunes persones a les que no els hi cau la cara de vergonya per seguir com si tal cosa mentre pesen sobre seu acusacions de corrupció i enriquiment indegut, actualment ja ningú confia en els polítics ni en el sistema de partits. Això, quan encara hi ha molta gent que treballa, molts des de l’anonimat, pel seu poble o la seva comunitat. Ja és trist que a aquells que tenen vocació de servei i s’hi deixen energia i hores, és als que els hi cau la cara de vergonya de formar part d’un món ja tan desprestigiat. I a tot això, que ningú no es pensi que m’he oblidat de la tant necessària presumpció d’innocència. Considero que tothom té dret al benefici del dubte i a poder demostrar la seva innocència, si és el cas. Però quan treballes al servei dels altres i, sobretot, amb els seus diners, per principis, caldria saber fer un pas endavant, retirar-se i esperar a que tot s’aclareixi abans de seguir demanant als demés la seva confiança. Pot ser injust, no ho discuteixo, però si es treballa pel bé comú, per mi, aquesta és l’única manera. I si no, només cal veure a quin punt de desprestigi general hem arribat.
ESTER CASTANYER
és periodista Columna publicada originalment el 13 de febrer de 2013
