Comprar un habitatge usat a Sant Cugat del Vallès costa, de mitjana, 584.000 euros. Llogar-lo, 1.427 euros al mes. El salari de referència que fixa l’Àrea Metropolitana de Barcelona per garantir una vida digna se situa al voltant dels 1.528 euros mensuals per al conjunt de la metròpolis, i s’enfila fins als prop de 1.900 euros per a una persona sola a Barcelona. A Sant Cugat, on el cost de l’habitatge és significativament més alt, aquest llindar se situaria per sobre dels 2.100 euros mensuals. La comparació és clara: per a qui viu de lloguer sense compartir despeses, el cost de l’habitatge absorbeix pràcticament tot aquest salari de referència.
El problema no és tant la manca d’ingressos agregats com la seva distribució. Sant Cugat és un dels municipis amb la renda per llar més alta de Catalunya (74.951 euros anuals de mitjana, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística), però aquesta riquesa no es reparteix de manera uniforme. En aquest context, l’habitatge ha deixat de ser una despesa assumible per a moltes llars i s’ha convertit en un factor central de pressió econòmica.
El salari de referència: per on comença el càlcul
Cada any, l’Àrea Metropolitana de Barcelona actualitza el Salari de Referència Metropolità (SRM), un indicador que estima quins ingressos necessita una persona per cobrir una cistella de béns i serveis bàsics: habitatge, alimentació, transport, roba, oci, educació i despeses extraordinàries. No mesura un llindar de supervivència, sinó el nivell mínim necessari per garantir una vida digna.
En l’informe publicat el novembre de 2025 sobre les dades de 2024, el SRM se situa en 1.527,83 euros mensuals per al conjunt de l’AMB i en 1.886 euros per a una persona sola a Barcelona. La metodologia incorpora el lloguer real dels contractes vigents —i no el preu actual de mercat—, fet que tendeix a infraestimar el cost real de viure per a qui ha d’accedir avui a un nou contracte.
L’habitatge és la partida que desquadra el model. Representa el 35,5% del pressupost de necessitats bàsiques a l’AMB. A Sant Cugat, on els lloguers són un 24,7% més cars que a Barcelona, aquest pes és encara més elevat. Quan el preu real del mercat substitueix el cost mitjà dels contractes vigents en el càlcul, el salari de referència per a la ciutat supera els 2.100 euros mensuals per a una persona sola.
Amb un salari de referència estimat en 2.127 euros mensuals per a Sant Cugat, el lloguer mitjà del 2025 —1.427 euros— absorbeix prop del 67% dels ingressos. És a dir, gairebé dos terços del salari necessari per a una vida digna es destinarien només a pagar l’habitatge.
El mercat ha deixat enrere el model: lloguer i compra en xifres
El lloguer a Sant Cugat ha crescut un 69,6% entre 2005 i 2025, passant de 841 a 1.427 euros mensuals de mitjana. El pic recent s’assoleix el quart trimestre de 2025, quan el lloguer mitjà arriba als 1.528 euros mensuals, una xifra que pràcticament coincideix amb el salari de referència metropolità.
La comparativa amb els municipis de l’entorn evidencia que no es tracta d’una pressió homogènia. Mentre a Terrassa i Sabadell el lloguer se situa al voltant dels 800 euros mensuals, a Sant Cugat supera àmpliament aquesta xifra i gairebé duplica el de municipis com Rubí. Més que una dinàmica comarcal, es tracta d’un mercat amb característiques pròpies.
Les dades oficials de la Generalitat confirmen la magnitud de l’encariment: el preu per metre quadrat a Sant Cugat s’ha doblat des del 2015, passant de 2.618 a 5.252 euros el 2025 (+100,6%). L’habitatge usat —que concentra la majoria de les operacions— registra els valors més elevats de la sèrie, amb 5.292 euros per m². El preu mitjà d’un habitatge usat venut el 2025 se situa en 583.900 euros.
Finançar aquesta compra amb una hipoteca del 80% a 30 anys i un tipus d’interès del 3,5% implica una quota mensual d’uns 2.098 euros. Per mantenir aquest esforç dins del 30% dels ingressos, caldria un sou net mensual de 6.992 euros.
La renda existeix: el problema és qui la té i com es reparteix
La renda neta mitjana per llar a Sant Cugat és de 74.951 euros anuals (INE, 2023), l’equivalent a 6.246 euros mensuals. Per persona, la renda se situa en 24.748 euros anuals (2.062 euros mensuals). Cal tenir en compte que la renda per llar agrupa els ingressos de totes les persones que conviuen en un mateix domicili i no reflecteix necessàriament la capacitat econòmica individual de cada resident. Sobre el paper, aquests nivells d’ingressos podrien semblar compatibles amb el cost de l’habitatge.
Tanmateix, la mitjana amaga diferències importants. Si es compara el lloguer de mercat amb la renda per persona, el resultat és que l’habitatge absorbeix prop del 69% dels ingressos mensuals. En una llar amb dos ingressos —equivalent a la renda mitjana per llar (6.246 euros mensuals)—, aquest percentatge es redueix fins al 22,9%, per sota del llindar del 30%. Es tracta, però, d’una mitjana: en les llars amb menys ingressos, el pes de l’habitatge és significativament més elevat.
El 30–35% dels ingressos és el llindar habitual per considerar l’habitatge una despesa assumible. A Sant Cugat, això es tradueix en una exigència clara: cal ingressar almenys 4.078 euros nets mensuals per situar-se en el 35%, o 4.757 euros per no superar el 30%.
Sant Cugat és ric, però no uniformement
Les dades per seccions censals mostren que l’afirmació que “Sant Cugat és ric” simplifica una realitat molt més desigual. Entre la secció amb la renda per llar més baixa (42.913 euros anuals) i les seccions zones com el Golf o el Pla de la Pagesa que superen els 103.000 euros —el tram màxim que publica l’INE—, hi ha una diferència de prop del 140%.
La mediana de renda se situa al voltant dels 72.600 euros, mentre que la mitjana puja fins als 74.100 euros, un senyal que els ingressos més alts estiren el conjunt cap amunt. A més, la meitat de les seccions es mouen aproximadament entre els 56.000 i els 90.000 euros, cosa que evidencia una dispersió interna molt notable.
En les zones amb menys renda, el lloguer de mercat supera el llindar de sobrecàrrega residencial i pot arribar a absorbir, de mitjana, fins al 40% dels ingressos de la llar.
Quan els números es converteixen en persones: el Baròmetre Inclusiu 2025
El Baròmetre Inclusiu 2025 aporta la dimensió social d’aquestes dades. Un total de 507 persones empadronades a Sant Cugat van ser enquestades entre febrer i març. Els resultats confirmen la pressió que ja apunten els indicadors econòmics.
L’habitatge apareix com el principal factor de vulnerabilitat. El 49,4% de les persones en situació de pobresa no pot, o necessita ajuda per, fer front al pagament del lloguer o la hipoteca. A més, el 72,3% de les persones pobres a Sant Cugat tenen feina, una dada que evidencia que l’ocupació no garanteix, per si sola, unes condicions de vida dignes.
