Quatre esquelets del segle XI trobats al Monestir de Sant Cugat confirmarien l’ús funerari del monument

Troballa arqueològica a tocar de la façana principal del Monestir de Sant Cugat. Els treballs d’anàlisi de l’estabilitat de l’església, que presenta punts de moviment, per arribar als fonaments de l’edifici i estudiar-ne el subsòl han permès localitzar quatre esquelets de finals del segle XI i que confirmarien l’ús funerari del Monestir, on s’enterraven persones que havien fet donacions per garantir-se la vida eterna.

Ho ha explicat la tècnica del Museu de Sant Cugat, Alba Rodríguez, en una visita a l’espai, que ha comptat amb l’arqueòleg Pere Lluís Artigues, que dirigeix la intervenció, i la tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona. Tal com descrivien els textos monàstics, a l’Edat Mitjana es creia que enterrar-se en un lloc sagrat garantia la salvació eterna i moltes persones feien donacions generoses al Monestir perquè, a més, els monjos fessin oracions diàries pels difunts. Aquesta troballa, segons ha reconegut Pere Lluís Artigues, ja se l’esperaven quan van començar a fer les cales per comprovar l’afectació dels moviments detectats a l’edifici de l’església. Permet, això sí, “fer-se una idea” de l’extensió de la necròpolis i plantejar com s’hauria d’avançar en futurs projectes arqueològics a la zona. Es tracta de quatre individus, probablement població de Sant Cugat i en tipologies diferents de tombes, alguns en una fossa simple i alguns en caixa. A més, l’investigador creu que s’hi van fer enterraments secundaris al mateix lloc i es podrien haver tallat els cossos i, per tant, pot ser que es trobin restes d’altres persones en les mateixes tombes. Les cales, a més, han servit per posar al descobert les fonamentacions de l’església, incloent-hi la torre de la fortificació romana que sustenta el campanar i el contrafort sud-oest, que ja s’havien reforçat al segle XIX. Per la seva banda, Esther Madrona ha explicat que això “ens ajuda a entendre que Sant Cugat té molta història” i els “esperona per seguir apostant per la recerca”. La restauració del Monestir l’està duent a terme l’Ajuntament amb la col·laboració de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Aquesta mateixa setmana està previst treure les restes, que es conservaran al Museu. Després, les cales es taparan de nou per seguir amb els treballs de rehabilitació del Monestir. La troballa, això sí, i més en una cota tan alta, confirma el que descrivien els textos monàstics i pot plantejar un futur projecte més ambiciós per conèixer una mica més la història de Sant Cugat.