Mestres i professorat del Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme estan cridats a fer vaga aquest dimarts per reclamar millores laborals i educatives, i a sumar-se a la manifestació que tindrà lloc a les 12h a la plaça d’Espanya de Sabadell. Cugat Mèdia ha parlat amb sis mestres de l’escola La Floresta per conèixer cadascuna de les reivindicacions que fan.
Substitucions immediates per evitar “malabars” als centres
Una de les queixes principals és el retard en la cobertura de baixes. Els docents denuncien que quan un mestre agafa la baixa passen dies abans no arriba un substitut, fet que obliga els centres a reorganitzar-se constantment.
Segons expliquen, aquesta situació provoca “sobrecàrrega” entre els companys, pèrdua de recursos per a l’alumnat i, en alguns casos, fins i tot la necessitat de reagrupar classes per falta de personal. “No volem haver de fer malabars cada vegada que algú es posa malalt”, resumeix Mireia Casado.
Menys alumnes per aula i una educació més personalitzada
La reducció de ràtios és una altra de les demandes centrals. Els mestres asseguren que les xifres actuals continuen impedint una atenció realment individualitzada, especialment en grups amb alumnat amb necessitats diverses.
Tot i que en municipis com Sant Cugat la baixada de natalitat ha permès reduir algunes ràtios fins als 18 o 20 alumnes a infantil, els docents consideren que continua sent insuficient. Meritxell Borràs situa la ràtio “òptima” entre els 14 i 15 alumnes en determinats grups, especialment quan hi ha infants amb necessitats educatives especials.
També denuncien que, mentre es tanquen línies per la baixada de natalitat, la matrícula viva acaba compensant aquesta reducció i les aules continuen massificades.
“Cada cop fem més papers i passem menys temps amb la canalla”
La burocràcia és un altre dels punts que genera més malestar entre el professorat. Mari Luz Guerrero assegura que en els últims anys s’ha incrementat “exponencialment” la quantitat de documentació que han de preparar per al Departament.
Afirma que no es tracta només de programacions pedagògiques, sinó de justificacions, informes i tràmits administratius vinculats a projectes, subvencions o pressupostos. “Quan fem aquesta documentació estem deixant de fer allò que realment importa, que és educar”, lamenta. Els equips directius, afegeix, també es troben cada vegada més saturats per aquesta càrrega administrativa.
Més reconeixement i millors condicions laborals
Els mestres també reclamen un major reconeixement social i institucional de la seva feina. Eva Pérez considera que treballen sota una pressió constant i amb recursos insuficients, una situació que interpreten com una manca de valoració per part de l’administració cap a la seva feina.
A més, denuncien que des de les retallades no hi ha hagut una millora salarial significativa malgrat l’augment del cost de la vida. Per això, tal com apunta Alba Alier reclamen salaris “dignes”, una millor conciliació laboral i que l’administració “s’assegui a escoltar” les seves demandes.
Preocupació per la situació del català a les escoles
Una altra reivindicació és la defensa del català com a llengua vehicular. Els docents asseguren que, especialment en converses de pati o entre alumnes, el català cada vegada és menys present en alguns centres. Per això, Marc Bonamich demana “un compromís real” de la Generalitat i més recursos i polítiques fermes per reforçar l’ús de la llengua a les escoles.
Una inclusió “real” amb més recursos
Els docents també denuncien que l’escola inclusiva s’està aplicant sense els recursos necessaris. Asseguren que cada vegada hi ha més alumnat amb necessitats educatives especials dins les aules ordinàries, però sense suficients vetlladors, especialistes o suport docent.
Segons explica Dunia Inclán, això dificulta personalitzar l’aprenentatge i garantir una bona atenció tant als alumnes amb necessitats específiques com a la resta del grup. “No estem en contra de la inclusió, sinó de fer-la sense condicions”, remarca. Per això reclama més mestres dins les aules, reducció de ràtios, materials específics i més temps per poder atendre la diversitat.
El malestar amb les colònies escolars
Finalment, alguns docents també denuncien la situació de les colònies escolars. Bonamich ha explicat que molts centres es plantegen deixar de fer-ne perquè el professorat hi dedica jornades de 24 hores sense cap compensació econòmica.
Els mestres remarquen que les colònies tenen un gran valor pedagògic i que continuen tirant endavant gràcies al “voluntariat” i la implicació emocional dels docents, però adverteixen que “hi ha un límit” i que no poden continuar assumint més feina extra de manera gratuïta.
