Hassan Alaa Ayyad, Awni Eldous i Yaqeen Hammad són tres infants palestins que han estat assassinats a Gaza per l’exèrcit israelià. Les seves històries han servit per fer un crit per la pau en el marc de la Diada per la No-Violència, una activitat que cada any organitza la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) i que enguany ha tingut lloc aquest dissabte a la Rambla del Celler.
La presidenta de l’entitat, Neus Sotomayor, ha subratllat que “a Palestina continua la massacre”. “És violència no poder tornar a casa, és violència créixer sota una tenda mullada, és violència no tenir accés als drets més bàsic”, ha advertit, tot lamentant la passivitat de la comunitat internacional.
Per la seva banda, la regidora de Drets, Gemma Aristoy, ha reivindicat la importància de tirar endavant com la Diada de la No-Violència. “Vivim temps convulsos, on el feixisme, el totalitarisme, l’odi i la desinformació estan arrasant, ens estan envaint el dia a dia, i per això és tan important que parlem de la veritat”, ha dit.
L’acte ha comptat amb la lectura de part dels diaris dels infants assassinats, ressignificats com un crit en defensa de les infàncies i els drets humans, i amb la lectura de poemes a càrrec de Mohamad Bitari, poeta i dramaturg, acompanyat d’un músic de l’Escola de Música i Dansa Fusió.
Implicació de la canalla de Sant Cugat
Aquest divendres ha tingut lloc el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), amb una intervenció artística i pedagògica fruit de la col·laboració entre la Unipau i quatre escoles públiques de la ciutat: Ciutat d’Alba, Collserola, La Floresta i La Mirada. La proposta vol visibilitzar la vulneració dels drets dels infants en contextos de guerra i promoure, des de les aules, una educació activa per la pau.
La part artística del projecte ha anat a càrrec de les artistes plàstiques santcugatenques Aina Ache i Eva Navarro, que han acompanyat l’alumnat en la creació d’una instal·lació pensada per traslladar el treball de les aules a l’espai públic. La proposta gira entorn d’uns gronxadors, símbol del joc i la infància, que es cobriran amb teles negres i amb ulls dibuixats pels mateixos infants, com a metàfora de la mirada atenta i crítica dels nens i nenes davant les injustícies del món.
