A gairebé tots els plens de l’Ajuntament i a les comissions informatives, els partits PP i VOX centren les seves intervencions en la seguretat, però entesa exclusivament com a seguretat policial a la via pública o en propietats privades, vinculant-la, exclusivament, a la delinqüència als carrers i d’una manera deliberadament falsa a la immigració racialitzada. A Catalunya, s’ha triplicat la immigració en el període 2011/2026, en canvi, la taxa de criminalitat ha baixat més de 10 punts.
Què busquen PP i Vox amb aquesta insistència mancada de realitat? Por, aquesta por que brolla en el plexe solar de qualsevol persona sota una possible amenaça violenta. El següent pas que adopten els promotors d’aquesta por és apropiar-se d’ella en nom de la seguretat, i executar el pas final passant de protector a agressor (això ho coneixem, ens ha passat). Des de l’esquerra no hem d’esquivar aquest debat, tots recordem episodis recents que han generat alarma. És evident que aquesta és una part de la seguretat, i cal abordar-la i donar-hi resposta, però necessitem tota la nostra determinació per a no deixar que ens paralitzin. No podem permetre que el debat sobre la seguretat es redueixi només a això.
Seguretat és tenir un habitatge digne, on es pugui desenvolupar un projecte de vida.
Seguretat és anar al CAP i ser atès per professionals en bones condicions, en un entorn adequat, amb temps d’espera raonables.
Seguretat és tenir una escola, un institut o una universitat pública on el professorat pugui centrar-se a educar, amb els mitjans i els temps adequats per fer la seva tasca.
Seguretat és tenir una feina amb un sou digne i un horari compatible amb la vida personal i familiar. Treballem per viure, no per sobreviure.
Seguretat és disposar de residències públiques on la gent gran sigui atesa amb dignitat per professionals qualificats.
Seguretat és tenir serveis i centres per a persones amb capacitats diverses, on puguin desenvolupar-se i sentir-se part activa de la societat.
Seguretat és tenir cases d’acollida on dones amenaçades per violència de gènere estiguin fora de perill dels seus agressors.
Potser la dreta i l’extrema dreta no parlen d’aquestes altres seguretats perquè, en gran mesura, ja les tenen garantides. És hora de defensar-se de necieses intencionades (negocis) i ampliar la mirada. “Instrueixin-se, perquè necessitem tota la nostra intel·ligència. Commoguin-se, perquè necessitem tot el nostre entusiasme. Organitzin-se, perquè necessitem tota la nostra força”*.
La seguretat real no és només absència de delinqüència, sinó presència de drets. I si volem una societat feliç i segura en què es garanteixi la seguretat en tots els seus vessants, cal garantir que tothom pugui viure amb dignitat, no amb precarietat.
*Antonio Gramsci. L’Ordine Nuovo, publicat l’1 de maig de 1919.
Juanma Cayuelas és regidor d’En Comú Podem.
