El govern municipal sembla viure en una mena d’eterna campanya electoral, més pendents de la posada en escena que de la transformació real. A Sant Cugat, ERC governa al costat de Junts, però sovint actua com si fos a l’oposició. Han passat més de dos anys des que van entrar al govern i, malgrat les oportunitats per impulsar polítiques d’esquerres, la seva acció s’ha anat diluint entre comunicats, vídeos i gesticulacions públiques.
Un exemple ben recent és el comunicat que ERC Sant Cugat ha fet públic arran de l’assenyalament al taller d’educació afectivosexual de l’Institut Pins del Vallès. En lloc d’aprofitar la seva posició al govern per blindar des de la institució una educació sexual integral, amb recursos, plans concrets i compromisos mesurables, tornen a situar el focus en el gest comunicatiu i en la reacció indignant contra l’extrema dreta, com si el seu paper fos només respondre als atacs i no garantir drets des del poder municipal.
El mateix passa amb altres qüestions del dia a dia, com el cas dels pisos de PROMUSA, on ERC impulsa aquest ple una declaració de la junta de portaveus per reafirmar el compromís amb unes condicions dignes de l’habitatge públic, amb un relat molt correcte sobre el dret a l’habitatge, el pla de manteniment i la necessitat de millorar protocols i seguiment. Però més enllà de la declaració, el govern continua sense actuar amb més celeritat, sense dotar de recursos suficients el pla de manteniment i sense assumir responsabilitats davant dels veïns i veïnes que pateixen les incidències dia rere dia.
D’altra banda, quan l’alcalde va qualificar el B9 de Badalona de “fantàstic hotel” i va comprar marcs que estigmatitzen la pobresa, no es va activar cap gran ofensiva comunicativa d’ERC més enllà d’una declaració crítica, ni es van omplir les xarxes de vídeos i campanyes per revertir aquest relat; la diferència és que aleshores qui calia incomodar no era VOX, sinó el seu mateix soci de govern.
Aquesta actitud acaba generant un problema greu: desdibuixa el paper del govern i debilita la confiança en la política. Si tothom sembla estar a l’oposició, qui assumeix la responsabilitat d’arremangar-se i fer la feina? Mentrestant, el model de ciutat continua avançant pel carril de sempre, amb desequilibris entre barris, dificultats d’accés a l’habitatge i mancances en serveis públics que no es poden resoldre amb vídeos o notes de premsa.
És evident que cal plantar cara a l’extrema dreta i condemnar el seu discurs d’odi. Però l’antídot no és fer més soroll que ells, sinó demostrar amb fets que hi ha alternatives millors. Polítiques valentes d’habitatge, de feminisme, d’ecologisme, de cohesió social. Si ERC vol demostrar que és un partit
d’esquerres de govern, hauria de començar per governar en clau progressista, no en clau de rèplica indignada.
Perquè si des del govern no s’actua, acaba sent l’extrema dreta qui marca l’agenda, i la ciutat qui perd. Sant Cugat necessita menys escenificació i més acció; menys indignació i més compromís amb la realitat quotidiana. La política útil no és la que busca càmeres, sinó la que construeix solucions.
Ramon Gutiérrez és portaveu d’En Comú Podem
