Avui no puc deixar de parlar, davant els que proclamen l’insult, la mentida i la manipulació com a bandera per a humiliar-nos.
No entenc què volen aquesta gent, quina maldat perceben en el gest de parlar el català, d’estimar-lo i reconèixe’l com a vehicle inestimable d’expressió pròpia. Per què els fa mal que els digui, senyors del “Manifiesto por una lengua común”, que res farà que jo, una noia catalana de 27 anys amb avantpassats andalusos, deixi de remugar en català, de raonar en català, d’estimar en català. Res podrà canviar quelcom que conforma part de la meva essència personal. No entenc per què els dol, senyors del “Manifiesto” que seguim creient en un futur per al nostre poble i que intel·lectuals com Vargas Llosa o Delibes – als quals vaig admirar tant per la seva escriptura il·lustre en els meus temps d’institut- hagin de decebre’m d’una forma tan trista i penosa. Què volen aquesta gent? Què volen de nosaltres? HELENA MINUESA Humanista
