Fa temps que penso que un dels vicis dels catalans és queixar-se. Mai no estem d’acord amb el que tenim, el que ens diuen o amb el que fan la resta. Som així i no hi podem fer res. O potser sí que podem fer alguna cosa?
L’últim cas que hem viscut així ha estat la coneguda com a Siberiana 2012, la nevada i onada de fred de la setmana passada. Els meteoròlegs del país van alertar-nos que venia una glopada d’aire molt fred, i que la cota de neu podia arribar a baixar fins al nivell del mar. Anaven passant els dies i semblava que la cosa es podia complicar. Finalment els dies van anar passant, i vam tenir fred, no més del que és habitual aquesta època de l’any, estem a l’hivern, i de neu en vam veure, però poca. No va ser ni molt menys l’episodi del març del 2010. Doncs bé, un cop passat tot, només sentim crítiques als meteoròlegs i als cossos de seguretat del país per l’alarma que es va crear. Ens adonem que ,quan ens avisen molt, són uns exagerats i, quan ho anuncien, però com un episodi normal del temps, no saben ni predir quin temps farà? I que sempre s’equivoquen. Aquest és només un exemple molt gràfic del que deia abans, mai no estem contents amb res. Podria posar molts més exemples com aquests i en altres sectors com la política, la medicina, la cultura i un llarg etcètera que no s’acabaria mai. De tot això en trec una cosa clara: el que ens és més fàcil és criticar i d’això en sabem una bona estona. Val més criticar la resta perquè potser així no veiem els nostres defectes, no? Una bona tàctica. Bon hivern a tothom! MARC TEXIDÓ és periodista
