Des de petits se’ns ha inculcat a tots que tenir i anar amb cotxe és un dels màxims exponents de progrés personal i d’inequívoca rellevància social. Tots ens passem la vida lluitant per fer realitat aquesta il·lusió, meta, objectiu o com vulguem qualificar-ho. Però, punyeta, ara resulta que ens vénen amb el canvi climàtic, la sostenibilitat…
Resulta que els que participem en tot aquest guirigall amb la categoria de ciutadans ja no sabem si som moderns, triomfadors, pares de família amb èxit….o què! Afegim-hi que la sostenibilitat, tema molt recurrent per tertúlies, campanyes polítiques i conferències varies, ens ha fet de cop i volta uns anti-unes quantes coses. Sobre tot som agressors del medi ambient, i també insolidaris amb els que sempre ens diuen el que hem de fer i no fer (no està clar què és el que de debò fan ells) Tot plegat és per demanar visita al psicòleg d’urgències. Però vet aquí que ja tinc la sol·lució. L’altre dia vaig veure als de la Unió Ciclista per la carretera (¡¡¡estàn boixos!!!) i se’m va encendre la llumeta: “Aniré al Decathlon i compraré una bici amb portanens. Això em farà esportista, ecologista, sostenible i respectuós amb tots els ets i uts de la progressia mediàtica. Després la penjaré al traster i… feina feta!!! Rafael Robledo Vicepresident de la Unió Ciclista SC
