El portaveu de Sant Cugat En Comú Podem, Ramon Gutiérrez, ha visitat l’espai polític de Ràdio Sant Cugat per parlar de com veuen des de la seva formació l’estat de la ciutat, les seves mancances i les possibles solucions. Gutiérrez també parla de les eleccions del 2027.
Recentment ha dit que Sant Cugat no és només Junts, que hi ha alternatives. Quina alternativa concreta representen avui els comuns?
Quan em refereixo que Sant Cugat no és només Junts, el que vull dir és que la nostra ciutat, que des del meu punt de vista té qüestions que ens fan sentir ja a tots bastant orgullosos i que ens agrada molt viure a Sant Cugat, deixa molta gent enrere.
Moltes vegades hi ha persones, gent jove, gent gran, que té dubte de si podrà seguir al barri en el qual ha viscut sempre, famílies que tenen problemes per arribar a final de mes i que viuen amb aquesta angoixa.
I, per tant, aquest model que per Junts és un model d’èxit, o així és com ells ho defineixen, nosaltres hi veiem que és un prisma que té moltes més cares i que hi ha moltes més qüestions sobre les quals s’ha de treballar.
L’alternativa que nosaltres estem construint i que aspirem a presentar en aquestes eleccions municipals d’aquí a un any quan toqui és explicar que, malgrat que durant molts anys hagi governat Convergència i ara Junts, no és patrimoni la ciutat d’ells, i, que, per tant, hi ha altres formacions polítiques que també ens estimem aquesta ciutat i som capaços de gestionar-la diferent i per tota aquesta gent que ha quedat més exclosa en els últims anys de la dinàmica de Sant Cugat.
També ha afirmat que Sant Cugat és una de les ciutats amb més desigualtats de Catalunya. On creieu que és més evident aquesta desigualtat?
En l’habitatge, sense cap mena de dubte. L’habitatge és el principal factor de desigualtat a la nostra ciutat, perquè l’habitatge és la principal política social. Sense sostre, la resta de drets socials, la resta de serveis públics, no tenen sentit.
Per això nosaltres creiem que és molt important fer política d’habitatge que no sigui només totxo. Evidentment, hem de construir més, però no és l’única resposta. Necessitem acompanyar-nos de regulació, de foment d’aliances amb actors que intervenen en el mercat de l’habitatge, com són les APIs, però també de moviments socials que estan construint alternativa, com són el sindicat de llogaters o les associacions de promoció de les cooperatives d’habitatge.
Hi ha solucions per la via de la regulació que s’estan aplicant en altres municipis. Nosaltres vam parlar aquest mes del 30% d’habitatge. També tenim exemples d’altres municipis que estan ja apostant per convertir l’unifamiliar en bi o trifamiliar. Hi ha opcions, hi ha elements de gestió que no són només construcció i que, de moment, a Sant Cugat no s’han explorat prou.
Pel que fa a un Pla Local d’Habitatge, què hauria d’incloure?
Ara mateix no hi ha un pla local d’habitatge en sentit estricte, però sí que tenim el pla 2030 de Promusa, on es plantegen uns certs objectius d’habitatge assequible i d’HPO. El problema d’aquest pla és que no l’estem complint al ritme que reclama i que és, com dic, un pla que parla sobretot de construcció d’habitatge i de gestió per part de Promusa.
Hi ha molts més aspectes sobre l’habitatge dels quals hauríem d’estar parlant i que tenen molt a veure amb la desigualtat que hi ha a la nostra ciutat: què està passant amb el mercat de lloguer, acompanyar-nos de les regulacions que existeixen a nivell estatal i català, fer més inspeccions, afavorir que el llogater pugui defensar els seus drets també a través de la institució municipal.
I, a més, fer regulació, promocionar més habitatge, impulsar rehabilitació… hi ha molts elements d’habitatge que ara mateix no estan a cap pla i que necessitem que es posin negre sobre blanc.
Què opineu del futur barri de Ca n’Ametller?
Nosaltres no hi érem en el mandat anterior, per tant, no formem part d’aquest consens que tenim ara mateix sobre la taula i veiem que no hi ha gaire interès perquè hi siguem.
A mi, parlar d’un habitatge, uns barris més densos, un habitatge que es combina amb comerç i que, per tant, hi ha multiplicitat d’usos, uns carrers pacificats, parlem d’ecoilles —que tots sabem que volen dir superilles—, parlar d’un barri amb serveis, ciutat dels 15 minuts, que pots fer caminant, amb transport públic, amb espais verds… això a mi m’encanta i trobo que és el model al qual hem d’aspirar.
El que em grinyola és per què això ho hem de fer en un barri nou i no ho podem fer en els barris que ja existeixen.
Com estan els barris i què necessiten?
Crec que ara mateix a la nostra ciutat hi ha una tendència a pensar la ciutat molt des del centre. Tenim grans equipaments que es planegen al centre i ens costa pensar en aquells equipaments que necessiten els barris.
Aquest centre cívic més comunitari que ens falta a Volpelleres, que és dels grans barris que no tenen, a Sant Francesc el Xalet Negre es queda petit i, per tant, també necessitem més equipaments. I tenim edificis que estan caient a trossos, com la Masia de Can Rabella o la Villa Montserrat, a l’Avinguda Cerdanyola.
Ara, com a espai polític, el que volem és començar a fer aquesta feina de programa i d’anar a escoltar totes aquelles necessitats. Ens queda un any per a les eleccions municipals, però haurem d’incorporar moltes propostes que segurament ara mateix no ens podem imaginar.
Per nosaltres és important aquest procés d’escolta perquè volem que els col·lectius que formen part de la ciutat puguin compartir les seves respostes i que puguem començar a treballar aquest programa electoral de cara al 2027.
Quin seguiment estan fent del cas del padró?
Jo crec que aquí hi ha un debat que no em sembla gaire realista. Les propostes que s’han fet públiques fins ara són qüestions normals que passen sempre en el padró.
El que em preocupa és com hem convertit això en un discurs polític i en una sensació de sospita a la ciutat. Crec que la intenció ha estat competir amb el discurs de l’extrema dreta, amb el discurs racista que fa Aliança Catalana o Vox, i això em preocupa.
Perquè allunya Junts del consens de la centralitat i fa que a forces com la nostra ens costi cada cop més arribar a acords. Crec que és un relat que no fa cap favor a la cohesió dels barris.
Es tornarà a presentar com a candidat el 2027?
Encara no hem iniciat el procés d’elecció de candidats. Jo estic a disposició del que l’organització consideri.
Ara mateix estem centrats a consolidar l’espai, ampliar aliances i fer la feina de programa. Estem en un moment de reflexió, anàlisi i escolta, i hem situat eixos com l’habitatge, els barris i la cultura, i la transició ecològica lligada a educació i mobilitat.
Quin és l’objectiu per a les eleccions?
El nostre objectiu és governar. Si no, no estaríem aquí. Aspirem a construir una alternativa a Junts, ampliar el nostre suport i poder formar part d’una majoria de govern o fins i tot liderar-la.
En quin punt està la proposta de front comú amb la CUP?
La CUP ha decidit caminar pel seu propi camí, i és legítim. Nosaltres seguim creient en la necessitat de construir aliances àmplies. Tenim bona sintonia amb la CUP, treballem bé al ple i intentem reforçar iniciatives conjuntament, igual que amb altres forces, com el PSC.
Creuen que és possible una aliança d’esquerres?
Nosaltres creiem que és imprescindible. Si no ens posem d’acord les forces d’esquerres, com a mínim, en l’anàlisi i en la prioritat del que li toca a aquesta ciutat, no estarem construint cap alternativa real. I és que existeix aquesta alternativa. S’ha demostrat que podem treballar plegats, per tant, hi hem de seguir apostant.
Què els separa d’ERC?
Nosaltres estem fent una crítica global al govern municipal en aquests termes: aquest model de Sant Cugat no serveix per a tothom.
ERC està impulsant mesures que no estan malament: recursos per la regularització, un pla de sensellarisme, polítiques de seguretat amb una visió més progressista o aposta per l’economia social.
El problema és fins a quin punt aquestes polítiques són transformadores, mentre hi ha discursos que generen sospita, retallades en cultura i cooperació o operacions urbanístiques que beneficien els de sempre.
