Vuit alumnes de 1r de Batxillerat de l’Institut Pla i Farreras han participat aquest curs en un projecte de memòria històrica culminat amb una visita al camp de concentració de Ravensbrück, a Alemanya. La iniciativa, impulsada dins la xarxa educativa Mai Més i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat i l’associació Amical de Mauthausen, combina treball a l’aula, experiència sobre el terreny i activitats posteriors de difusió.
El professor d’història Toni Almeda ha explicat que el projecte “no és només el viatge”, sinó una experiència pedagògica completa que busca conscienciar els joves sobre els perills dels discursos d’odi i la normalització de l’extrema dreta. “En un moment en què el jovent escolta discursos que blanquegen les dictadures, és molt oportú que prenguin consciència de les conseqüències que van tenir”, afirma.
Ravensbrück va ser el principal camp de concentració femení del règim nazi. Segons Almeda, visitar directament els espais treballats prèviament a classe ha estat “una experiència profundament transformadora” tant per als alumnes com per al professorat.
Treball previ i testimonis
Nicoleta Vilella, una de les alumnes participants, ha explicat que el projecte va començar després que el professor els proposés la iniciativa arran d’una reunió amb l’Ajuntament. Els estudiants van fer un treball previ sobre l’Holocaust, estudiant testimonis i context històric abans del viatge.
“Quan vam arribar allà vam aprendre moltíssim, i ara haurem de fer un treball de difusió”, explica. Aquesta feina consistirà en presentacions a altres centres educatius del país per transmetre el que han après.
En aquest sentit, un altre dels alumnes participants, Teo Pina, destaca la voluntat de “seguir fent cadena” perquè altres joves prenguin consciència del que va passar durant el nazisme. “Sabent el que va passar, no li veig cap sentit a aquesta popularització de l’extrema dreta”, assegura.
“Hi ha un abans i un després”
Els alumnes coincideixen a descriure la visita com una experiència impactant. Vilella recorda especialment la lectura de testimonis de víctimes mentre recorrien els diferents espais del camp. “És una cosa que si no has anat no la pots explicar”, afirma. També subratlla la importància de posar el focus en “la figura de l’humà que ha viscut això”.
Per la seva banda, Pina assegura que entrar al camp li va provocar una forta impressió. “Només entrar i pensar tot el que va passar allà dins t’impacta moltíssim”, explica. L’alumne assegura que sempre s’ha interessat per aquesta etapa històrica, especialment per la psicologia dels grans dictadors i els mecanismes que van portar a l’Holocaust.
Durant el viatge, els estudiants també van visitar la Topografia del Terror, a Berlín, una exposició dedicada als crims del nazisme. Almeda destaca que les imatges i els documents exposats generen un gran impacte emocional. “Hi ha un abans i un després d’haver fet aquestes visites”, assegura.
Contra la desinformació i els discursos d’odi
El professor Almeda també relaciona aquesta experiència amb altres projectes del centre centrats en el pensament crític i la verificació de la informació. Segons explica, a les aules treballen per combatre “la cultura de la cancel·lació i la infoxicació”, especialment davant de continguts virals a les xarxes socials.
“Jo no vull dir-los què han de pensar, però sí fer-los pensar”, afirma Almeda, que considera que l’esperit crític és clau perquè els joves puguin transformar la societat.
Els alumnes també reflexionen sobre la relació entre història i actualitat. Vilella apunta que molts patrons històrics “es repeteixen” i lamenta que molts joves percebin la història com una assignatura avorrida. “La història és molt important per les decisions que prenem ara”, afirma.
Homenatge
Durant la visita a Ravensbrück, els alumnes també van participar en un homenatge a les víctimes del poble romaní exterminades durant el nazisme. L’activitat va servir perquè els estudiants prenguessin consciència de la dimensió planificada de l’Holocaust. “Quan allà t’ensenyaven de tot el mapa d’Europa de quins llocs sortien tots els trens, pensaves: això és una operació sistemàtica, planificada, amb un grau de crueltat màxima”, reflexiona el professor Almeda.
Assegura que aquesta part de la visita va ajudar els alumnes a entendre que l’extermini no va ser només conseqüència de la guerra, sinó una “voluntat d’extermini absolut” contra milions de persones.
Voluntat de continuïtat
Des del Pla i Farreras esperen que el projecte tingui continuïtat en el futur i pugui consolidar-se perquè més alumnes hi participin. Almeda aposta per convertir aquesta experiència en una iniciativa estable oberta als centres educatius de Sant Cugat. “El que voldríem és sistematitzar-ho i facilitar que l’alumnat de tots els instituts de Sant Cugat puguin tenir una oportunitat com aquesta”, conclou.
