‘El proxim butlletí el fas tu, Laia’. ‘Jo?’, em vaig preguntar, ‘però si acabo d’arribar!’ Així és Ràdio Sant Cugat (ara Cugat.cat), una escola de periodisme des del primer dia.
‘Treballaràs amb la gent d’esports’, em va dir la Carme Reverte, una de les persones que millor coneix la ràdio, amb permís del Fabri. Giro el cap i veig una taula amb quatre ordinadors, un pèl desendreçada, amb diaris esportius i una agenda oberta i escrita a mà. ‘Aquí apuntem les previsions de tota la setmana, ho seguim tot, des de futbol fins a petanca’. ‘Petanca?’, vaig pensar, ‘mai havia fet una notícia de petanca’. La persona que portava al dia aquesta agenda era el Joan Garcia, que no és el regidor d’esports de Sant Cugat perquè li agrada massa fer de periodista. Al davant hi havia l’Albert Ferran, que en aquell moment s’aixeca per anar a llegir el butlletí d’esports. A la universitat mai vaig matricular-me a cap assignatura de Periodisme Local, o ‘periodisme de proximitat’, com els agradava més dir-ho. Ho trobava avorrit, poc interessant. Encara no havia començat a Ràdio Sant Cugat. Pensar en la meva etapa a la ràdio és recordar la sensació de la primera experiència professional com a periodista i, el més important, recordar-ho amb un somriure constant. Les primeres feines no són fàcils, normalment sempre manca una vessant, o aprens molt o t’ho passes molt bé, però a Sant Cugat van convergir les dues coses. Aprens dels més veterans a qui mai se’ls acaba la paciència per corregir-te i ensenyar-te diàriment, i rius, rius molt, que en el meu cas no és estrany si tenim en compte que treballava amb Joan Garcia, Carme Reverte, Albert Ferran, Eric Jimènez i Ramon Salmurri. Vaig aprendre que periodisme local no volia dir periodisme menor; la professionalitat amb què es tracta la informació a Cugat.cat podria ser envejada en molts mitjans de cobertura més àmplia. I crec que aquest és un dels secrets. Aprofitar la proximitat a les fonts per extreure la millor informació, i tot això explicar-ho amb l’interés que percebem dels santcugatenc i santcugatenques. Sant Cugat ha estat la meva primera escola periodística i encara ara, quan explico notícies recordo alguns dels consells que vaig rebre en aquella petita, però a la vegada, gran redacció de Cugat.cat I abans d’acabar, tot i que sempre vaig compartir ordinadors amb la gent d’esports, no vull oblidar-me dels companys de la taula del mig, els de programes, sempre tan vitals, i tampoc dels de la primera taula, els d’informatius, aquesta sí, una taula ben endreçada. Tot plegat, un conjunt de gent jove, amb talent i sobretot amb ganes d’aprendre cada dia i de fer la feina millor que ahir, però pitjor que demà. LAIA TUDEL és periodista
