A diferència del que succeeix en la majoria d’escoles catalanes, on l’anglès s’introdueix a l’etapa infantil, a l’escola Ciutat d’Alba de Sant Cugat l’aprenentatge de la llengua anglesa no s’inicia fins a la primària. Una decisió basada en l’informe ‘Per què ens costa tant l’anglès?’, liderat per la directora del Departament de Filologia Anglesa i Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Elisabet Pladevall, segons el qual avançar l’ensenyament d’aquesta llengua estrangera sense una immersió real no garanteix millors resultats.
El cap d’estudis de l’escola, Jordi González, reconeix que moltes famílies no opten pel Ciutat d’Alba per aquest motiu, ja que la idea que l’anglès s’ha d’introduir “com més aviat millor” està molt arrelada. Tot i això, els resultats que estan començant a observar a l’escola són molt positius. “Les criatures van a les classes d’anglès d’una forma molt més relaxada i positiva, i tenen menys vergonya a l’hora de participar”, explica el docent.
Reforçar el català per millorar l’anglès
Encara que sembli contradictori, l’estudi de Pladevall demostra que, quan la immersió total no és possible, només es pot aprendre una segona llengua si la llengua materna (o, en aquest cas, la llengua vehicular de l’escola) està ben consolidada. Per això, durant l’etapa infantil al Ciutat d’Alba es reforça l’aprenentatge del català mitjançant els ‘grups de llenguatge’.
Els ‘grups de llenguatge’ són grups de tres, quatre o cinc alumnes liderats per una mestra en els quals es treballa el llenguatge oral. A través de cançons de falda, frases fetes, contes i tota mena de jocs, la canalla millora exponencialment en expressivitat, consciència fonològica i vocabulari. “Tot això serveix perquè l’alumnat arribi a primària amb un coneixement de la llengua oral molt superior”, apunta González.
El moment adequat per aprendre l’anglès
Segons l’estudi prèviament mencionat, sempre que no dediquis a l’anglès, com a mínim, un 80% de la jornada lectiva, el moment en el qual una persona té la maduresa lingüística suficient per aprendre una llengua estrangera és entre els vuit i nou anys. En aquest moment, que seria a partir de tercer de primària, l’ideal seria fer entre quatre i cinc hores d’anglès per setmana. Una realitat que a les escoles públiques, amb només cinc hores lectives al dia, és impossible de compaginar amb la resta d’assignatures. “Nosaltres només en podem dedicar dues, però, per compensar-ho, ho fem amb mig grup, la qual cosa ha possibilitat un canvi d’actitud envers l’assignatura i ha afavorit molt la participació de l’alumnat”, comenta el cap d’estudis.
Abans de tercer de primària, com que l’anglès està inclòs en el currículum educatiu, la canalla també en fa, però d’una forma lúdica. “A primer i segon tenim la idea que els alumnes siguin a l’aula d’anglès, però no hi ha uns objectius marcats més enllà de participar, perdre la vergonya i ser-hi”, afirma.
Un estudi que confirma les sospites
González afirma que, lluny de sorprendre’s de les conclusions de l’estudi de Pladevall, aquest només va confirmar el que ja intuïen des de l’escola. “Respecte a l’aprenentatge de l’anglès, la canalla tenia la sensació d’estar sempre repetint el mateix: els mateixos colors, els mateixos animals i les mateixes sessions rutinàries”, diu.
Pel que fa al professorat, admet que els mestres d’anglès d’infantil també estaven desmotivats pel fet d’haver d’insistir tant en uns mateixos aprenentatges que, si s’introdueixen quan l’alumne és més gran, s’assoleixen en dues o tres setmanes en comptes de dos o tres anys. “Tenint en compte que el rendiment a partir de tercer de primària és molt més alt, intentar introduir l’anglès abans és una mica desaprofitar el temps”, conclou.
