La Ruth Herguido estava cansada d’experiències poc interessants en una de les aplicacions de cites més famoses del mercat; el Deivid Mateo, era separat i feia dues dècades que coneixia gent per internet. El destí, però, els va ajuntar un dia d’ara fa sis mesos al Teatreneu de Barcelona on s’organitzava el que es coneix popularment com a ‘speed dating’, és a dir, cada participant parla uns minuts amb una altra persona i després es canvia de parella de conversa.
Van connectar ràpidament i tot fluïa amb molta naturalitat. ”Vam anar a buscar beguda a la barra i xerràvem com si fóssim amics de tota la vida”, recorden. Ara, viuen a Sant Cugat i els hem trobat al primer esdeveniment que l’equip de Cites Ràpides.cat ha muntat a la ciutat, en concret, al Sant Cugat Hotel. ”Els hem vingut a veure perquè gràcies a ells ens vam conèixer i els hi tenim molta estima”, explica la Ruth.
La conversa que ho va canviar tot
Situem-nos el desembre de 2023. Han passat tres anys de la pandèmia i en Pau i el Ricard Bartrolí són germans i estan sopant tranquil·lament amb un amic. Mentre van d’un tema a un altre apareix un comentari que ho canviarà tot: ”ostres, costa molt conèixer gent”. Així ho recorda en Pau, un dels impulsors de Cites Ràpides i mestre de cerimònies d’aquestes vetllades. D’aquesta manera, mig seriosament mig de broma, es van engrescar i van muntar el primer ‘Cites’ al bar d’un altre amic, al Maresme.
Era un dia complicat perquè plovia molt, fins i tot van haver de recórrer a l’humor i van penjar una història d’Instagram amb referències a ‘Cantando bajo la lluvia’. Contra tot pronòstic es van presentar prop d’una vintena de persones i l’experiència va funcionar molt bé. En Pau recorda que, des d’aquell primer dia, els participants ja els van transmetre que el que estaven fent era especial.
Una sala plena d’històries per començar
En una sala propera al vestíbul del Sant Cugat Hotel s’hi han aplegat 140 persones obertes a conèixer l’amor, amistats o el que sorgeixi. De fet, la relació entre la Ruth i el Deivid va néixer així ”amb la colla d’amics” que va sortir d’aquell vespre al Teatreneu. ”vam continuar quedant i al cap de dues setmanes vam anar a viure junts”, confessen tots dos.
El ‘Vespreig del Cites’ al qual hem vingut és diferent del que van anar la Ruth i el Deivid. En Pau ens explica que el projecte del ‘Cites’ ha anat evolucionant i el que en un principi era un ‘speed dating’ d’aquells de ‘converses d’1×1’, avui dia el format és més obert. La dinàmica, en aquesta ocasió, és la següent: Abans de començar les cites, es fa una dinàmica per trencar el gel amb una petita activitat de pistes (per exemple, trobar la persona que porta l’adhesiu ‘Itàlia’ si a tu t’ha tocat ‘Roma’), amb l’objectiu que la gent comenci a parlar de manera informal; després arriba la part central amb les cites grupals.
L”speed dating’ reinventat
En lloc del format clàssic 1×1, s’han preparat 15 taules amb 10 participants, com a màxim. Les persones fan rotacions entre taules cada 10 minuts aproximadament, quan passa aquesta estona el DJ apuja la música i les noies han de canviar a la taula del costat, mentre que els homes es queden on són. Un cop acaben les rondes de conversa, l’esdeveniment continua amb una segona part més social i oberta amb música, sopar que permet continuar coneixent gent en un ambient més relaxat.
Finalment, després de la trobada, els participants poden fer ‘match’ a través del sistema de Cites Ràpides. Han d’omplir un formulari que se’ls facilita, indicar la persona o persones per les quals hi ha interès i si la resposta és mútua l’organització comparteix els contactes per poder continuar la relació. Per descomptat, aquesta opció no invalida que cadascú pugui donar el seu telèfon o contacte a qui vulgui durant la vetllada.
Protocol lila
Per a l’organització és important que tothom passi una bona estona per això s’ha preocupat d’elaborar un protocol d’abordatge de situacions ”inadequades”. L’ha fet una membre de l’equip que és psicòloga i té molta experiència en Punts Liles a la demarcació de Girona. Per sort, encara no l’hem hagut d’activar”, apunta en Pau.
”Sí, aquest és el meu lloc”
Pot semblar un pla no apte per a persones tímides, però fins i tot la més apocada acaba xerrant. ”Pots entrar dient ‘no sé si és el meu lloc’ i surts dient ‘sí, estic al lloc’.”’, remarca Bartrolí. ”A tots ens costa una mica apuntar-nos, però quan arribes és molt fàcil”, defensen la Ruth i el Deivid.
Els participants d’aquest primer ‘Vespreig del Cites’ a Sant Cugat tenen més de 45 anys perquè era un dels requisits per apuntar-s’hi. L’organització considera que és millor muntar les trobades per franges d’edat ”per facilitar que trobis connexions que t’interessin”, subratlla en Pau.
”Que sigui en català, fa molt. És un valor afegit ”, puntualitza el Deivid. ”Recordo que quan començàvem, vam muntar una trobada a Girona i una persona ens va dir que això ho hauríem de portar a Madrid i més llocs. La nostra essència és aquí, ho fem en català. Que vingui qui vulgui, però la nostra intenció és seguir aquí”, remarca en Pau.
En Pau i el seu equip han aconseguit en pocs anys transformar aquella quedada primigènia en un bar de poble en una comunió de gent disposada a mirar-se als ulls, compartir una conversa breu però real i deixar que la química, si hi és, aparegui sense pantalles pel mig.
