Reivindiquem la Castanyada: cultura, arrelament i identitat

-->
Enllaç copiat al clipboard
01/11/25 a les 06:00h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Opinió

L’aroma de castanyes torrades, dels moniatos i dels panellets acabats de sortir del forn quan s’acosta la festa de Tots Sants són d’aquelles olors que formen part de qui som i que perfumen els primers vespres de tardor.

Les fulles humides i els colors daurats, marrons i ocres de boscos i jardins són el marc d’unes postals que es repeteixen cada any que, tanmateix, darrerament es veuen amenaçades cada per disfresses de zombis, calaveres de plàstic i dimonis que van desplaçant la nostra cultura, arrelament i identitat. Al nostre entendre, Halloween i tota la contaminació cultural que comporta el seu soroll importat i l’estridència visual associada a aquesta festa ens pren el silenci íntim i la calma que, originalment, permetia dedicar uns dies al record dels nostres difunts d’una manera més serena i contemplativa que en qualsevol altre moment.

Sembla que des del fort globalisme uniformitzador que promou l’Agenda 2030 i aquells que li fan d’altaveu se’ns intenta convèncer que hem de deslligar-nos de tot allò del què som deutors: avantpassats, gestes glorioses i sentiment de pàtria. És un pas més d’una “nuclearització social” que promou l’individualisme i el consumisme.

Quan deixem de celebrar Tots Sants i adoptem la celebració de Halloween renunciem a una part del nostre arrelament; i si ens acostumem a substituir allò que ens és propi per allò que ens és imposat acabarem celebrant festes que no ens pertanyen —com el Ramadà o d’altres rituals llunyans— sense entendre ben bé com hem arribat fins aquest punt de no retorn.

Per coherència i amor als qui ens van precedir i també als nostres fills cal que siguem exemple i hem de prendre la iniciativa perquè comprenguin que la identitat és un refugi de l’ànima i que recordar d’on venim ens dona força i sentit per comprendre cap on volem anar.

Aquest cap de setmana, doncs, us convidem a aturar-vos als fogons de les castanyeres de places i carrers per comprar una paperina de castanyes o uns moniatos calentons, us proposem que passeu bones estones fent panellets amb mares i àvies, que trobeu un forat per portar a l’oració o la conversa amb grans i petits el record dels qui ens han deixat i que ja no hi són i que deixeu fora de casa vostra les festes que el consumisme ens imposa i que no ens són pròpies.

JORDI GUIRADO és regidor de Vox