A Sant Cugat, el servei 1SEGON de l’Oficina Jove presta assessorament en prevenció de drogues des de 2016, i en pantalles, des de 2020. Cugat Mèdia entrevista el psicòleg Roger Ferrer, responsable de l’assesoria municipal. Reflexiona sobre dades remarcables com les de l’estudi de la Generalitat que diu que un 35% dels estudiants de secundària consulta les xarxes més de 6 hores al dia durant el cap de setmana. Ferrer subratlla que els usuaris del servei cada cop són més conscients de les conseqüències del mal ús o abús del mòbil. També celebra que l’atenció d’1SEGON “prepari el terreny” per a molts joves que senten reticiència a l’hora d’acudir al psicòleg.
Com ajudeu als joves que demanen ajuda per deixar de banda les pantalles?
Sí, la nostra vocació d’ajuda en aquest sentit és molt important. L’assessoria parteix de diferents pilars, però el més important justament és l’espai consulta, que és l’espai d’orientació i assessorament per a famílies, per a persones que venen de forma individual i també per a professionals. Aquí a Sant Cugat tenim un pla de drogues i pantalles en el qual hi ha tot un seguit d’accions, tipus formacions, tallers, assessoraments i altres activitats, però l’eix central que ho pivota tot és l’assessoria.
Com arriben els usuaris?
Generalment els joves pel seu propi peu costa que vinguin. Normalment la gent el que ve està recomanada o derivada a través de centres educatius, a través de professionals de serveis socials o d’altres equipaments i serveis de Sant Cugat. Hi ha tota una xarxa de professionals de diferents àmbits, salut i salut mental també, que són molt importants. Treballem molt en col·laboració i això és una cosa molt interessant: poder treballar no de forma individualitzada cada un, sinó de forma conjunta.
Fins a quin punt les pantalles han guanyat terreny respecte les drogues en el vostre servei?
Des del 2020, que es va actualitzar el pla, es va afegir la temàtica de les pantalles. A poc a poc va començar a haver-hi un canvi de tendència fins que avui estem més o menys al 80% de casos que jo atenc tenen a veure amb pantalles i un 20% amb drogues. Quan hem anat a parlar de drogues, molts professors ens han dit: “Està bé, però millor parlem de pantalles perquè és un tema que tenim cada dia a tota hora”.
Quin perfil d’usuaris teniu?
Actualment és curiós, però estan venint més nois que noies. El perfil que tenim normalment són nois més joves, amb el tema dels videojocs i el consum de YouTube o influencers. Les noies acostumen a venir una mica més tard, a partir dels 14, 15 o 16 anys, i tenen més relació amb el tema de les xarxes socials i no tant amb els videojocs.
Quins són els principals motius pels quals venen?
Jo diria que dels més predominants tenim el problema d’establir límits a casa. Solen ser casos on no s’ha retardat prou l’inici de l’ús de pantalles, aleshores hi ha un ús molt intensiu. Això deriva en problemàtiques de comunicació i coincideix en aquesta etapa d’adolescència en què comencen a voler ser més autònoms. Ens hem trobat que les pantalles són el cavall de batalla. O sigui, a les famílies el mòbil és el cavall de batalla. Sí, sí. El mòbil i la Playstation o les consoles.
L’ús indegut del mòbil es consideraria a partir de quantes hores?
Jo crec que l’ús indegut de mòbil començaria a partir de les 4 o 5 hores. Un ús saludable o responsable en una persona adulta podríem situar-lo entre unes dues hores i mitja i tres. En joves, entre 12 i 16 anys, com a molt haurien de fer una hora al dia o hora i mitja, màxim. I potser com a màxim el cap de setmana un parell.
Com repercuteix això en la seva vida?
Jo el que trobo sobretot és a nivell de desenvolupament cognitiu i atencional. Aquestes 4 o 5 hores sovint són videojocs online, vídeos o consum abusiu de xarxes socials. El cervell és com un múscul que hem d’exercitar. Si tu estàs mirant videojocs o YouTube tot el dia, és evident que no estàs exercitant el cervell com necessitaries fer amb 14 o 15 anys.
Per què els joves miren tant el mòbil?
L’ús del mòbil en els joves jo crec que ve donat perquè és un espai de socialització molt important per ells. Han trobat aplicacions fetes a mida, com TikTok, Instagram o Discord. A nivell neurobiològic és una edat de buscar, experimentar i provar coses. Aquí tenim un caldo de cultiu que fa que sigui l’edat ideal per consumir aquest tipus de productes.
Els joves acudeixen al servei conscienciats?
He observat una tendència en els últims dos anys que em satisfà bastant: venen més conscienciats. Hi ha molts nois que venen amb una demanda a la mà, és a dir, són conscients que no tenen control o que no saben parar. Això és molt positiu, perquè s’acostumen a aquest tipus de serveis i, si més endavant necessiten ajuda terapèutica, ja tindran aquesta experiència prèvia.
Quins casos extrems us trobeu?
Amb ús o abús de pantalles quasi sempre hi ha un component d’ansietat. També hi ha molta soledat o sensació de sentir-se sol, tot i tenir persones al voltant. Ens trobem molts joves que se senten tristos i també altres situacions relacionades amb salut mental, com TDAH, TEA o discapacitats intel·lectuals, perquè són persones que tenen més dificultat per posar-se autocontrol.
Quina és la vostra recepta?
Per mi el gran truc que sempre expliquem és que, per fer un consum responsable de pantalles, cada vegada que facis una acció relacionada amb un dispositiu has de saber en tot moment per a què l’estàs fent. El problema de les pantalles és la dispersió mental i la falta d’atenció.
