En plena emergència climàtica i amb un risc creixent de grans incendis forestals, el Govern ha presentat recentment una nova estratègia de gestió forestal que vol transformar la prevenció a Catalunya. Cugat Mèdia ha parlat amb el cap de bombers del Parc de Rubí-Sant Cugat, Roger Llinàs, que en una entrevista al magazín ‘Faves comptades’ ha reflexionat sobre els nous escenaris i els reptes que afronten els serveis d’emergència davant uns incendis cada vegada més difícils de controlar.
Estem entrant en una nova era dels grans focs forestals?
Sí, jo crec que sí. Fa molts anys que l’escenari se’ns està complicant molt. Abans els boscos eren completament diferents: no hi havia pràcticament sotabosc perquè la gent aprofitava la llenya, els camps es treballaven i hi havia aquell mosaic agrícola-forestal que actuava com a tallafocs naturals. Ara tot això s’ha abandonat i tenim boscos continus, bruts i amb moltíssim combustible acumulat. A més, hi hem d’afegir l’emergència climàtica, amb estius més llargs i episodis extrems. Estem en una situació en què realment ho estem preparant tot per la catàstrofe més absoluta.
Què vol dir exactament que un incendi està fora de capacitat d’extinció?
Vol dir que el foc corre més que nosaltres. Una línia de mànegues pot avançar aproximadament mig quilòmetre per hora. Quan l’incendi supera aquesta velocitat, ja no el pots enganxar. I ara tenim focs amb velocitats de 18 o 20 quilòmetres per hora. Això ja és “aparta’t, que se t’emporta”. La gent ha d’entendre que hi ha incendis que no són apagables, per molts mitjans i molts bombers que hi posis.
Els eixos de confinament que planteja el govern, 14 tallafocs a gran escala, són una bona solució?
Sí, és una bona iniciativa. La idea és evitar que un gran incendi passi d’un massís a un altre. És a dir, si perdem un massís, almenys que el foc no tingui continuïtat. Ara bé, això no és suficient. Ha d’anar acompanyat de treball forestal. No podem conformar-nos només amb aquests eixos; hem de començar a revertir la situació dels boscos abandonats i bruts.
I què cal fer perquè els boscos deixin de ser tan vulnerables?
L’ideal seria tornar a fer els boscos rendibles. Perquè podem netejar-los avui, però al cap de cinc anys tornarem a estar igual. El bosc creix. L’única manera que això sigui sostenible és que hi hagi activitat econòmica al darrere: biomassa, ramaderia o el que sigui. Però hem de fer moltes coses perquè els boscos estiguin nets.
La ciutadania entendrà aquestes actuacions de tala i aclarida?
Costarà molt. A la gent li agrada viure al bosc i tenir arbres a tocar de casa, però això no és compatible amb la realitat dels grans incendis. No podem viure d’esquena a la realitat. Aquestes franges canviaran el paisatge i hi haurà resistències, però si no aclarim i no fem espais de seguretat, el risc és enorme.
Quin paper hi tenen les administracions i els propietaris?
Aquí hi hem de jugar tots. L’administració ha de garantir els eixos de confinament, els recursos dels bombers i les polítiques forestals. Nosaltres un gran incendi forestal el podem lluitar. Un segon simultàniament, també, però si en tenim 60 fora de control, com vam tenir el 4 de juliol del 94, entrem en col·lapse absolut. Nosaltres i qualsevol. I els ajuntaments han de mantenir camins i perímetres de seguretat. I els propietaris, tant grans com petits, han de mantenir netes les parcel·les i evitar tenir combustible a tocar de les cases.
En quines condicions estan les franges de protecció de les zones urbanitzades tant de pobles com ciutats?
Em consta que des de l’Ajuntament de Sant Cugat es fan els deures i molt bé. Es prenen molt seriosament aquest tema. Ja l’any 94 es van posar en marxa moltes mesures després de l’incendi que hi va haver a Collserola i de la sèrie d’incendis que vam tenir aquell estiu. Es va prendre nota i es van començar a fer moltes coses. Cada any es fa el manteniment dels camins i en comparació a com era el camí per anar a Can Borrell o Sant Medir de fa trenta anys, ara passa un camió de bombers, que va molt bé per apagar focs.
Com està afectant el canvi climàtic la feina dels bombers?
El problema és que ara les condicions extremes arriben molt més ràpid. Amb onades de calor llargues i temperatures molt altes, això és la sequera tèrmica, en 10 o 15 dies un bosc que estava humit passa a estar en situació de risc màxim. Abans, si plovia a finals de maig o al juny, sabíem que la campanya seria tranquil·la. Ara això ja no ho pots dir.
Com es presenta aquest estiu?
No ho sabem encara. Aquest és el gran problema: cada vegada l’escenari és més imprevisible. Pots tenir pluja a finals de juny i al cap d’una setmana de calor extrema trobar-te amb el bosc convertit en un polvorí. Això ens obliga a estar alerta durant molt més temps i no abaixar mai la guàrdia.
Quin seria el missatge final?
La situació és complicada i cada vegada tenim més factors en contra: abandonament forestal, canvi climàtic i més presència humana al bosc. Més del 90% dels incendis tenen origen humà. Per tant, hem d’estar preparats i ocupar-nos del problema abans no sigui massa tard.
