Com vas començar a fer continguts i publicar-los a YouTube?
Va ser una casualitat, gairebé sense pensar. Feia poc que havia arribat de Mèxic i no tenia feina. A mi m’agradava fer manualitats, havia estudiat comunicació a Mèxic, i vaig descobrir que hi havia una plataforma nova que es deia YouTube on es podien penjar vídeos, i vaig provar-ho. Vaig començar amb vídeos de manualitats, una miqueta de cosmètica… Un dia estava atabalada, perquè havia de fer coses de casa i també gravar vídeos de manualitats, però tenia la taula molt plena de coses i ja era una miqueta estressant. Així que em vaig gravar netejant la cuina. Vaig rebre una bona resposta per part de la gent, millor que amb les manualitats, i vaig dir, bé, doncs canviem a neteja.
Quin és el retorn que reps dels teus seguidors?
És un retorn molt bo, la veritat és que estic molt contenta i és el que em manté fent vídeos. Si no, ja ho hauria abandonat. La gent és molt participativa i rebo missatges molt macos, amb gent molt bona. Jo no he detectat haters.
Quin és el perfil dels teus seguidors?
És un 70% dones i un 30% d’homes. Jo m’esperava que fossin més dones, per l’estil de contingut, però no, hi ha bastants homes a qui els interessa també la neteja, com treure una taca o com fer alguna cosa ràpida per dinar, qualsevol truc de la llar. La majoria dels seguidors són d’Espanya, en segon lloc, de Mèxic, i les seves edats són molt variades: van dels 25 als 65 anys.
Quin ha estat el consell de més èxit?
Han sigut dos. Un sobre com doblegar els llençols i com posar-los fent que ocupin menys espai sense que es desdoblin quan els treus del calaix. I l’altre és de com mantenir net el matalàs. Com airejar-lo, com treure alguna taca de suor o coses així, que faci bona olor. No sé quants milions de visualitzacions tenen. Encara ara cobro alguna cosa per aquests vídeos, que fa anys que els vaig gravar.
Tens patrocinadors?
Sí, també faig col·laboracions amb algunes marques. Són poques, perquè em cuido molt de quines vull, sobretot perquè m’enfoco en la neteja ecològica, aleshores no puc barrejar qualsevol marca.
Què volies ser, de petita?
A mi m’agradava xerrar, volia ser presentadora de televisió, tenir un programa o coses així. La comunicació és el meu fort, així que no vaig estar tan mal encaminada. També m’imaginava tenint un negoci, una empresa, d’alguna cosa. La meva infància la vaig passar a Mèxic, vaig venir aquí fa 20 anys perquè em vaig casar amb un noi de Sant Cugat, precisament, un català. Ens vam casar allà i al cap dels anys, ell ja no aguantava el ritme de la ciutat, estava acostumat a la tranquil·litat i la ciutat l’estressava molt.
Què va suposar per a tu, venir cap a Sant Cugat?
Va ser un canvi molt fort, al principi. Em vaig trobar fins i tot una miqueta sola, desorientada, sense coneguts. Sí que és veritat que tenia uns quants amics de part del meu marit, però jo buscava la meva xarxa, el meu ambient. Em va costar una miqueta, però també és veritat que tenia la meva nena amb la qual m’agafava per trobar-me bé. Ara a Mèxic hi tinc les meves germanes i de tant en tant les vaig a veure, però aquí també he fet amigues. Cada cop trobo a faltar menys coses de Mèxic, la veritat és que em trobo molt bé, aquí.
Aquí, a Sant Cugat, teniu un grup de persones mexicanes. Com el vau crear?
Tot va començar amb trucades i quedades. Jo vaig conèixer algunes amigues, quedàvem per posar-nos al dia, xerrar una miqueta i passar una estona. A poc a poc van arribar més dones, més amigues. També fem celebracions especials, per exemple, el Día de Muertos per Tots Sants. Tot això ho fem en família, perquè els nostres fills coneguin el que són les tradicions mexicanes, que aprenguin una miqueta que tota aquesta història, costums i cultura també forma part d’ells.
Què t’agrada fer per desconnectar?
A mi m’agrada sortir a caminar. Vaig a caminar cap al Pi d’en Xandri, donant una volta, i quan estic tranquil·la a casa m’agrada fer mitja. Puc posar una sèrie i estar fent mitja una estona. Faig jerseis, bufandes, algun barret… coses així.
Quines coses et preocupen?
Em preocupen les meves filles, que es trobin bé, que tinguin feina… que sàpiguen encaminar-se, s’integrin i s’involucrin en la tecnologia i el tema de la intel·ligència artificial. Respecte al tema de la seguretat, aquí jo estic molt tranquil·la, no és com a Mèxic. La veritat és que aquí tinc menys preocupacions.
Com t’imagines d’aquí a uns anys? Què t’agradaria fer?
M’agradaria estar una temporada llarga a Mèxic, potser sis mesos allà i sis mesos aquí. Anar i venir. Però fer-ho quan les meves filles ja siguin grans i tinguin la vida encaminada, amb feina, família, etc. M’agradaria poder fer això, res més, no demano moltes coses.
