Aquest cap de setmana a Sant Cugat tornarem a viure una de les celebracions més arrelades del nostre calendari festiu: Sant Antoni Abat i els Tres Tombs. Una festa que, més enllà de l’espectacle i la trobada popular, ens parla de qui som i d’on venim.
Sant Antoni comporta una celebració amb molts anys d’història, més de 150, transmesa de generació en generació gràcies a la seva comissió; una festa que ens connecta directament amb el passat agrícola del nostre municipi. Quan Sant Cugat encara era una vila marcada pel camp, els animals eren part essencial del treball que s’hi feia i de la vida quotidiana. Recordar-ho no és mirar enrere amb nostàlgia, sinó entendre el camí recorregut.
Una ciutat que cuida el seu passat és una ciutat amb ànima. Preservar tradicions com aquestes ens ajuda a no perdre les arrels en un món que sovint va massa de pressa i en una ciutat que ha crescut molt en poques dècades. I, alhora, celebrar-les col·lectivament reforça el sentiment de pertinença, de comunitat, de saber que compartim una història i uns valors comuns.
A més, parlem d’una festa viva, que evoluciona i que es va obrint cada vegada més. La incorporació recent de la Festa dels Foguerons, amb la implicació de la cultura popular, n’és un bon exemple: una manera d’enriquir la celebració, de fer-la encara més participativa i més nostra. Val a recordar també l’exposició de fa pocs anys que va acollir la Casa de Cultura, en plena pandèmia, per rememorar el més de segle i mig de la Festa, i el llibre que va elaborar l’historiador local Joan Troyano.
Dit tot això, també és important remarcar que es tracta d’una tradició que hem sabut adaptar als nous temps, amb un protocol per garantir el benestar dels animals que cada any analitzem i, si escau, adaptem i millorem.
Defensar i celebrar festes com Sant Antoni Abat és defensar una ciutat cohesionada, orgullosa del seu passat i compromesa amb el seu present i futur.
