La memòria històrica necessita una aproximació ‘científica’ que permeti recollir documents, vivències i testimonis per descobrir què va passar en la nostra història més recent. Per això, l’àrea de Patrimoni fa un esforç per sistematitzar-ne l’estudi i recollir el màxim d’informació possible. Tot plegat passa, segons ha explicat la cap de servei, Jordina Puntí, per recollir el màxim de testimonis, però també per afegir-hi una altra perspectiva.
‘Ens passava que hi havia gent que descobria coses que havien passat i no sabien, perquè només ho havien viscut des de la seva perspectiva’, ha explicat Puntí a la secció de Patrimoni del ‘Sant Cugat a fons’. Per això l’aliança amb teòrics, acadèmics i historiadors és ‘tan important’. Com a exemple d’aquestes múltiples visions, la cap de servei de Patrimoni ha recordat la recent taula rodona sobre els 40 anys d’Ajuntaments democràtics
on mentre els ponents, persones que van estar directament implicades al consistori, explicaven com van viure aquells dies ‘hi havia molta gent fent que no amb el cap entre el públic’. Puntí ha visitat aquest dijous el ‘Sant Cugat a fons’ juntament amb la tècnica de Memòria Històrica Loreley Bertran.
