L’altre dia, l’alcalde Josep Maria Vallés va fer unes declaracions que un debat rellevant sobre els possibles escenaris de govern a Sant Cugat. Plantejar un futur condicionat entre un govern liderat per Junts per Catalunya o un hipotètic tripartit simplifica un mapa polític que, en realitat, apunta cap a una qüestió més de fons: la capacitat de la ciutat per mantenir-se dins l’espai de centralitat política o derivar cap a escenaris de polarització.
Sant Cugat no és aliè a les dinàmiques que s’estan produint al conjunt de Catalunya. La fragmentació del sistema de partits i la dificultat creixent per assolir majories clares obren la porta a governs de coalició cada vegada més heterogenis. En aquest context, el debat no hauria de centrar-se exclusivament en la fórmula sinó en la naturalesa política dels possibles acords.
Existeix un escenari que cada cop és més real: la possibilitat de pactes de dretes on Junts i el PP uneixin forces amb formacions populistes d’ultradreta. Aquest tipus d’aliança plantejaria un canvi significatiu en l’equilibri polític local i en el model de governabilitat de la nostra ciutat.
Davant d’aquest escenari, prenen força les alternatives basades en la centralitat política. Aquelles formacions que hem demostrat capacitat de govern en les institucions catalanes tenim el deure d’evitar que aquestes caiguin en mans del populisme i la ultradreta. Parlo de formacions amb experiència institucional, coneixement de l’administració i capacitat per gestionar la complexitat pròpia de governs locals com el de Sant Cugat.
Des d’un punt de vista estrictament analític, els governs que pivoten sobre aquesta centralitat tendeixen a oferir majors nivells d’estabilitat, previsibilitat i continuïtat en les polítiques públiques. Per contra, les aliances que es construeixen des de posicions extremistes acostumen a incrementar la tensió política i dificultar la presa de decisions estratègiques a mitjà i llarg termini.
Així doncs, el debat de futur a Sant Cugat no és només qui governarà, sinó des de quina lògica es construeix aquest govern. La ciutat es troba davant d’una disjuntiva clara: reforçar la democràcia des d’un espai de centralitat política amb capacitat contrastada de gestió, o assumir el risc d’escenaris de govern condicionats per equilibris inestables i polaritzats.
