Sant Cugat que és una ciutat diversa, plural i globalitzada, provoca ensurts i els ensurts a vegades venen en els llocs més inesperats.
Ets pots trobar amb gent de la ciutat a l’Alhambra de Granada, passejant per les muralles com en Siscu Tobella i la Nuri i escoltant les belleses d’un històric passat musulmà. És quelcom que fa molta gràcia. O si et trobes pels Jardins del Generalife o pels jardins dels Palaus Nazarís a la filla Tubau i en Roman, evidentment comporta que els santcugatencs el dia 3 de març, dia de Sant Medir, vam anar a parar a llocs i contrades per aprendre, per visitar, per fer turisme, o bé perquà el nostre esperit està en un àmbit de coneixement i d’aprenentatge que ens sorpren. Això em fa pensar que quan trobem dues persones i pensem en el món àrab, en el món musulmà i en el món occidental, no només hem de ser històrics sinó hem de ser amics. Aquesta és la missió que hem de portar a terme en aquest món si volem superar les diferències, l’agressivitat o estem en recerca de la pau. Si sortim de Sant Cugat ens trobem enmig d’una vida que la nostra imaginació ens porta a històries passades però que també són el present i pensem que també seran el futur. La meva història té aquest tarannà de vincular Sant Cugat i les seves persones amb un món globalitzat que ens porta d’aquí cap allà en uns segons. RAMON PROS (25/mar/08) President de l’Ateneu Santcugatenc
