Tal com va anunciar, l’Ajuntament continua la seva croada contra els empadronaments fraudulents. La junta de govern ha aprovat aquest dimarts una instrucció, “avalada pels serveis jurídics”, per endurir el protocol d’empadronament després dels casos de frau que el govern va al·legar l’agost passat. La normativa, d’aplicació immediata, requerirà de forma general la presencialitat dels majors de 16 anys per fer la inscripció immediata de l’empadronament, o per modificar-lo o renovar-lo.
Això no significa que no es pugui continuar fent la tramitació telemàtica. En cas que s’opti per aquesta opció o per anar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) però sense la presència de tots els sol·licitants majors de 16 anys, “l’empadronament no serà immediat, l’Ajuntament tindrà tres mesos per, si ho estima oportú, comprovar la veracitat de les dades aportades”.
Ho ha remarcat el tinent d’alcaldia de Bon Govern i Ciutat Digital, Jordi Puigneró, que ha explicat que la nova instrucció també significarà un increment del nombre d’inspeccions per lluitar contra el frau. Unes visites que, majoritàriament, es faran al vespre i a la nit a càrrecs d’agents de la Policia Local i tècnics del padró. La normativa també abordarà amb un software la sobreocupació d’habitatges i els casos d’altes i baixes freqüents en un mateix immoble amb consultes a la cèdula d’habitabilitat. Per empadronar persones sensellaristes, Puigneró ha apuntat que “caldrà un informe de Serveis Socials sobre la situació del sol·licitant”.
“Reflectir la realitat de Sant Cugat”
En un comunicat, l’Ajuntament afirma que “davant la detecció d’un frau, es reserva el dret a fer les oportunes accions policials i judicials per denunciar-ho”. Per a l’alcalde, Josep Maria Vallès, el pas que fa l’Ajuntament és clar: “Endurim el protocol d’empadronament i apliquem més filtres perquè el padró representi la realitat de Sant Cugat”. En aquesta línia, Vallès ha explicat que ha rebut el suport del grup parlamentari de Junts per fer les actuacions necessàries perquè “l’Estat espanyol acompanyi més als municipis, que doni les eines i recursos perquè gestionem el padró de la forma més correcte possible”.
Josep Maria Vallès
L’agost passat, l’Ajuntament va localitzar 324 casos de possible frau en l’empadronament, dels quals, finalment, només dos van resultar legals. Segons les dades analitzades per Cugat Mèdia, entre l’1 de gener de 2024 i el 31 de desembre de 2025 es van registrar 14.966 baixes al registre municipal, de les quals el 62% corresponen a canvis de residència i el 22,8% a inscripcions indegudes.
L’Ajuntament ha rubricat les seves accions en regulació del padró amb dades: segons dades de l’INE a 1 de gener de 2024 a Sant Cugat hi havia 98.621 ciutadans. Un any després, amb 97.983, el municipi registra 638 persones menys.
Les reaccions polítiques a la instrucció
La CUP, en un comunicat, ha expressat un “rebuig frontal” a l’enduriment dels criteris d’empadronament, que considera que “implica en la pràctica nous obstacles administratius per a l’accés a un dret fonamental”. La formació anticapitalista adverteix que mesures com la presencialitat obligatòria o l’allargament dels terminis poden deixar persones vulnerables “fora del sistema de protecció pública”. També critica l’increment d’inspeccions domiciliàries i l’ús de la Policia Local, així com els mecanismes tecnològics de control, que, segons apunten, poden derivar en pràctiques “invasives i discriminatòries”.
En aquesta línia, el portaveu dels cupaires, Marco Simarro, assegura: “Si en altres ocasions hem denunciat la tolerància d’ERC amb les sortides de to de Junts, avui constatem la plena complicitat entre els socis de govern en la croada contra les persones més vulnerables”. La CUP reclama la retirada immediata de la instrucció i un canvi de rumb en les polítiques municipals.
En la mateixa línia crítica, En Comú Podem també ha denunciat l’enduriment de la instrucció i alerta de l’impacte en els drets socials. El grup municipal considera que el govern de Junts i ERC està convertint el padró “en una eina de sospita i de filtratge social” i adverteix que dificultar l’accés a l’empadronament pot deixar fora del sistema persones en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, el portaveu Ramon Gutiérrez defensa que “empadronar no és un privilegi, és reconèixer una realitat: si una persona viu a Sant Cugat, ha de poder estar empadronada a Sant Cugat”.
La formació també critica l’augment de la presencialitat obligatòria, les inspeccions i el paper de la Policia Local, i reclama la retirada de la instrucció. “Quan Junts i ERC converteixen el padró en una cursa d’obstacles, el que fan no és combatre cap màfia, sinó dificultar l’accés a drets”, afirma Gutiérrez.
En canvi, Vox ha valorat positivament la mesura i reivindica el seu paper en aquest canvi de criteri. El portaveu Marcos Rodríguez considera que l’enduriment “és un pas necessari” per garantir un padró ajustat a la realitat, tot i que apunta que “es queda molt curt” respecte a les exigències del seu grup.
Rodríguez defensa que “la pressió de VOX ha estat clau perquè l’alcalde passi de la passivitat a l’acció” i assegura que la seva formació continuarà vigilant l’aplicació de les noves mesures. També sosté que encara es produeixen empadronaments irregulars vinculats a “perfils delinqüencials”.
