Sant Cugat, habitatge i desigualtat

-->
Enllaç copiat al clipboard
14/09/25 a les 06:00h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Opinió

Sant Cugat s’ha consolidat en els darrers anys com una de les ciutats amb més renda per càpita de Catalunya. A simple vista, aquesta dada ens podria fer pensar que vivim en un municipi pròsper, on les oportunitats estan a l’abast de tothom. Tot i això, la realitat de l’habitatge demostra tot el contrari: a Sant Cugat, tenir un sostre digne s’ha convertit en un luxe. 

Els preus de compra i de lloguer se situen entre els més alts de l’àrea metropolitana de Barcelona. Això fa que molts joves de famílies d’aquí no puguin emancipar-se a la seva pròpia ciutat, veient-se obligats a traslladar-se a municipis veïns més assequibles. El mateix passa amb professionals i treballadors de serveis bàsics que, tot i desenvolupar la seva vida laboral a Sant Cugat, no es poden permetre viure-hi. 

L’habitatge ha esdevingut així un factor d’exclusió. Mentre que alguns gaudeixen de barris ben connectats, zones verdes i serveis de qualitat, d’altres en queden fora, expulsats per un mercat immobiliari que premia l’especulació i margina els que més necessiten estabilitat. Es pot considerar una ciutat rica aquella on no tots els seus veïns poden romandre? 

És evident que les polítiques públiques en matèria d’habitatge han arribat tard i han estat insuficients. La construcció d’habitatge públic de lloguer ha estat mínima, i els projectes d’habitatge social gairebé no cobreixen una part ínfima de la demanda real. Els recursos existeixen: Sant Cugat recapta impostos propis d’una ciutat pròspera. El que manca és voluntat política per prioritzar el dret a l’habitatge per sobre dels interessos del mercat. 

Ser una ciutat rica no s’hauria de mesurar només en estadístiques econòmiques, sinó també en la capacitat de garantir drets bàsics a tota la seva ciutadania. I el dret a l’habitatge n’és el primer. Si Sant Cugat vol ser realment un referent, ha de demostrar-ho amb fets: amb més habitatge públic, amb control de preus i amb un urbanisme pensat per a les persones, no per a l’especulació. 

Fins que això passi, Sant Cugat continuarà sent una ciutat rica només per a uns quants. 

JUANMA CAYUELAS és activista de Sant Cugat En Comú Podem