Durant anys, Sant Cugat del Vallès va ser una ciutat referent en qualitat de vida, serveis i planificació urbana. Una ciutat que avançava, que creixia amb ambició i que sabia combinar convivència, seguretat, mobilitat i desenvolupament urbanístic. Tanmateix, la realitat actual és ben diferent d’aquella ciutat dinàmica i ben gestionada que moltes veïnes i molts veïns recordem.
L’actual govern municipal de Junts i ERC ha demostrat durant aquests darrers anys una preocupant incapacitat per donar resposta a problemes essencials que afecten directament el dia a dia de la ciutadania. Mentre altres municipis avancen, Sant Cugat sembla instal·lada en la improvisació, en la manca de lideratge i en una gestió allunyada de les necessitats reals dels barris, de les famílies i del conjunt de la població.
La desaparició de serveis bàsics i de proximitat és un dels exemples més evidents d’aquest retrocés. Resulta incomprensible que una ciutat com Sant Cugat hagi perdut serveis com l’expedició del DNI obligant moltes persones a desplaçar-se fora del municipi per fer tràmits bàsics que abans podien fer-se aquí mateix.
Però la sensació d’abandonament va molt més enllà. També es percep en la seguretat, en la convivència i en el manteniment quotidià de la ciutat. Sant Cugat necessita recuperar una autèntica policia de proximitat, present a tots els barris, propera a la ciutadania i capaç d’actuar amb eficàcia davant les problemàtiques quotidianes. Avui, moltes veïnes i veïns tenen la percepció que determinades conductes incíviques s’han acabat normalitzant perquè les respostes municipals són lentes, insuficients o directament inexistents.
Un exemple especialment greu és la manca d’eficàcia del servei de grua municipal. L’ocupació indeguda de guals i de places reservades per a persones amb mobilitat reduïda s’ha convertit en una escena habitual. La ciutadania observa amb frustració com, en moltes ocasions, el vehicle infractor és denunciat, però no retirat, generant una sensació d’impunitat que acaba deteriorant la convivència i el respecte per les normes.
No pot ser que qui paga un gual, o qui necessita una reserva per a persones amb mobilitat reduïda, s’hagi de resignar a esperar durant hores mentre la persona infractora apareix tranquil·lament. L’autoritat municipal ha de protegir els drets de les persones que compleixen les normes, no transmetre el missatge que incomplir-les surt gratis.
També és evident el deteriorament progressiu del manteniment urbà a molts punts de la ciutat. Carrers i places que necessiten actuacions de millora, voreres malmeses que dificulten la mobilitat de persones grans, famílies amb cotxets o persones amb mobilitat reduïda, i calçades amb desperfectes que fa massa temps que esperen una actuació decidida per part de l’Ajuntament.
La neteja urbana continua sent una assignatura pendent en molts barris. Tot i alguns esforços puntuals, la ciutadania continua reclamant una ciutat més neta, més cuidada i amb una recollida de residus i de voluminosos molt més eficient. No és acceptable que en determinats punts de Sant Cugat s’acumulin durant dies mobles, andròmines o deixalles al costat dels contenidors sense una resposta ràpida i eficaç dels serveis municipals. Una ciutat que aspira a ser referent també ha de ser exemplar en el manteniment dels seus espais públics.
Tampoc la mobilitat urbana ni l’urbanisme han estat a l’altura del que necessita Sant Cugat. Moltes actuacions rellevants ja venien encarrilades per anteriors governs municipals, mentre que projectes fonamentals per millorar la ciutat han quedat alentits o directament sense executar. Barris nous que necessiten serveis, inversions pendents en parcs i espais públics com el parc de la Guineu o el parc de la Guinardera, i una mobilitat encara massa tensionada formen part d’una realitat que la ciutadania viu cada dia.
I si hi ha una qüestió que amenaça seriosament el futur de Sant Cugat és l’accés a l’habitatge. Els preus del lloguer i de compra s’han disparat fins a nivells absolutament inassumibles per a gran part de la població jove. Cada vegada són més les i els joves de famílies de Sant Cugat que es veuen obligats a marxar perquè emancipar-se a la seva pròpia ciutat s’ha convertit en un luxe a l’abast de molt poques persones.
Cal més habitatge públic, més planificació i polítiques valentes que permetin frenar una expulsió silenciosa de joves i famílies treballadores. Perquè una ciutat que expulsa el seu jovent perd identitat, perd cohesió i perd futur.
Per tot això, les pròximes eleccions municipals de maig de 2027 seran decisives. Sant Cugat necessita un canvi de rumb seriós, responsable i centrat a recuperar serveis, equipaments, millorar la seguretat, reforçar el manteniment urbà i retornar a la ciutat l’ambició d’avançar.
Aquest canvi avui el representa clarament la candidata Elena Vila i el projecte del Partit dels Socialistes de Catalunya a Sant Cugat. Un projecte que ha de tornar a posar la ciutadania al centre de la política municipal, recuperar la capacitat de gestió i retornar a la ciutat el lideratge que representa la centralitat política que mai no hauria d’haver perdut.
Sant Cugat no necessita més excuses ideològiques per justificar decisions polítiques que van en contra del dia a dia de la ciutadania. Necessita gestió, proximitat i visió de futur. I això només serà possible amb un nou govern municipal liderat pel PSC.
