Avui no parlarem de la Festa Major. I no ho farem perquè, mentre el poble està distret fent ballaruca i xerinola, aquesta setmana l’equip de govern independentista de Sant Cugat ha anat a la Generalitat a provar de cobrar favors als seus còmplices i amics socialistes. Uns i altres, s’han tornat a reunir per veure si poden posar fil a l’agulla al seu faraònic projecte de “las 3.000 viviendas”.
Tothom sap que una decisió urbanística desafortunada no només altera el paisatge de les nostres ciutats, sinó també —i sobretot— por modificar-ne per sempre la seva ànima i comprometre definitivament la seva essència. Per nosaltres, els conservadors que articulem VOX Sant Cugat, la nostra ciutat té una personalitat i una idiosincràsia singular, i ha de seguir sent de la gent que l’ha fet créixer d’una manera socialment sostenible durant dècades gràcies a l’esforç, la cohesió i el sentit de pertinença de moltes generacions de famílies compromeses.
No s’hi val a badar perquè Sant Cugat es troba avui davant d’un d’aquells moments crucials que poden canviar-ho tot; si els deixem fer la seva, que ja sabem que consisteix en igualar-ho tot a la baixa (educació, societat…) ens calçaran un nou barri que no serà pels nostres fills perquè el sistema contempla que sigui sempre pels que tenen rentes més baixes; els nostres, hauran de marxar.
Construir 3.000 habitatges de protecció oficial significa haver d’integrar a 3 mil unitats familiars (unes 10 mil persones) als nostres serveis de neteja, de sanitat i d’altres recursos. No estem parlant només de cases; estem parlant de quin model de ciutat volem. I la nostra resposta és clara: volem una ciutat amb arrels, no un experiment de laboratori urbanístic.
Des del nostre grup municipal no ens oposem a la política d’habitatge públic, al contrari, val a dir que, fins i tot, nosaltres reclamem més habitatge a preus populars per als qui porten tantes i tantes generacions arrelats aquí i els fills i néts dels quals, ara, es veuen obligats a marxar.
Però, que no us enganyin amb sopars de duro, discursos carregats de retòrica i projectes verds, aquesta proposta del govern no va en la línia d’oferir una oportunitat perquè els nostres fills puguin emancipar-se prop de casa. No busca consolidar l’arrelament i la conciliació familiar amb el territori sinó que importarà uns perfils desconnectats del teixit local forçant una reconfiguració artificial i imposada del nostre entorn.
Ens preocupa —i molt— que aquests habitatges es converteixin en una porta d’entrada massiva de persones que no tenen cap vincle amb la ciutat, cap connexió emocional ni històrica amb Sant Cugat. Aquesta mena de decisions, disfressades sovint de “progrés” o “justícia social”, poden acabar diluint la identitat del nostre municipi fins a fer-lo irreconeixible. Sant Cugat és molt més que un conjunt de blocs de formigó i quatre jardinets nous on els veïns són només consumidors anònims. Per nosaltres, per la gent que estimem les nostres arrels i les volem protegir, Sant Cugat és una comunitat identitària que no es pot fabricar en sèrie, ni treure i posar com una peça de Lego. Un cop els ho deixem fer, no hi haurà marxa enrere. Nosaltres, com sempre, estarem batallant per la qualitat de vida de les famílies d’aquí fins al final.
També hi ha un altre aspecte fonamental: el cost. Quin serà l’impacte real d’aquest projecte sobre els serveis públics? Estem parlant d’un increment sobtat de població que pressionarà escoles, CAPs, transport públic i infraestructures bàsiques. ¿Estem preparats per assumir aquesta càrrega? ¿Hi ha un pla realista per garantir que la qualitat de vida no empitjori de forma irreversible? Malauradament, tot apunta que es prioritza la propaganda ideològica per damunt de la gestió responsable.
Sant Cugat ha estat històricament un exemple d’equilibri entre respecte pel territori, responsabilitat econòmica i cohesió social. No podem permetre que això es trenqui per una visió centralista i intervencionista que pretén homogeneïtzar-ho tot, esborrant les singularitats que ens han fet referents.
El nostre compromís és ferm: defensar una ciutat pensada des de Sant Cugat i per Sant Cugat. On les polítiques públiques tinguin sentit de comunitat i no es basin en càlculs partidistes o models importats. Una ciutat que creix amb seny, amb arrels, amb identitat. Perquè si perdem això, ho perdem tot.
