L’Ajuntament haurà d’indemnitzar,
Els pagaments es faran entre el 2016 i el 2018. El que es farà l’any vinent, que suma 973.750 euros, està previst en el pressupost ordinari
i, per tant, no s’haurà de fer cap modificació pressupostària, com s’ha hagut de fer en diverses ocasions aquest any. L’expropiació més elevada és la que està ubicada a l’avinguda de Can Monmany, número 16, que puja a 1,3 milions d’euros. La segueix la situada al carrer Tórtora, que puja a 871.000 euros i per darrere se situa el terreny ubicat al número 20, també de l’avinguda de Can Monmany, amb un import de 722.586 euros. Els pagaments es dividiran per igual durant els tres anys vinents. Preguntat per ICV-EUiA, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, ha explicat que és habitual el decalatge dels preus en funció de si es pren de referència el cadastre o el registre de la propietat. En qualsevol cas és una ‘sagnia’ important per al consistori, tal com ha explicat l’alcaldessa, Mercè Conesa, que ha recordat que és competència de l’Ajuntament assumir les expropiacions a Valldoreix.
Mercè Conesa
D’on sorgeix l’expropiació i el problema de les zones verdes?
Aquestes expropiacions es deuen a l’execució del Pla General Metropolità (PGM) del 1976 i Sant Cugat és un dels municipis més afectats. Amb el PGM del 1976 es van repartir les zones verdes entre les localitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Moltes de les zones verdes programades aleshores es troben situades en terrenys privats i els seus propietaris reclamen als ajuntaments l’expropiació, amb la corresponent compensació econòmica, perquè es destinin a l’ús previst. El problema rau en el fet que moltes d’aquestes zones no poden ser utilitzades com espais verds públics perquè són barrancs i terrenys abruptes.