Les temperatures màximes en onades de calor podrien superar els 44 °C a Sant Cugat a finals de segle. Així ho pronostica un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza les projeccions climàtiques i, amb simulacions meteorològiques d’alta resolució, preveu una intensificació de les onades de calor a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) si no es redueixen de manera dràstica les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
En concret, els períodes de calor extrema seran cada vegada més llargs i l’augment de les temperatures màximes seria de fins a 6 °C respecte a les actuals. Pel que fa a les mínimes, en cas d’onada de calor no es baixaria, si es compleix l’escenari simulat, dels 28 °C. Així ho ha explicat a Cugat Mèdia el meteoròleg i investigador de l’ICTA-UAB Sergi Ventura, principal autor de l’estudi, que també alerta que aquest increment serà progressiu i detalla les mesures que s’haurien de prendre per, no només frenar aquests pronòstics, sinó també adaptar-se al context climàtic.
L’estudi
La recerca, publicada a la revista Journal of Geophysical Research: Atmospheres, recull els episodis d’onades de calor a l’AMB dels darrers 30 anys (1991-2020) i els projecta cap a mitjans i finals de segle, amb el mètode de pseudoescalfament global (PGW per la seva denominació en anglès) per traslladar esdeveniments passats a contextos futurs, a més d’una modelització meteorològica urbana d’alta resolució espacial (1 km). L’estudi preveu un escenari en el qual continuaran els conflictes regionals i globals i en què la reducció dels gasos d’efecte hivernacle continuarà sense ser una prioritat, per la qual cosa es pronostica que l’any 2100 les emissions de CO₂ pràcticament dupliquin les actuals.
Conclusions
- Les temperatures màximes podrien augmentar 4 °C de mitjana i les mínimes al voltant de 3,5 °C a finals de segle.
- S’han calculat augments de fins a 6 °C en zones urbanes a l’interior de l’AMB. Les màximes podrien superar els 45 °C i les mínimes podrien no baixar dels 32 °C.
- Els increments més grans de temperatura es produirien a les zones urbanes, probablement per l’alta absorció de radiació dels materials artificials i l’escassa ventilació produïda per vents regionals i de gran escala. A més, aquesta situació es podria produir en condicions d’estiu avançat, amb un mar Mediterrani més càlid, cosa que també induiria a unes temperatures mínimes més elevades en zones costaneres.
- Es preveu una reducció mitjana de la humitat relativa del 6% per als valors màxims i del 5,3% per als mínims, possiblement per alteracions en el comportament de les brises marines.
- L’alçada geopotencial a 500 hPa podria incrementar-se fins a 100 metres, el que es traduiria en una atmosfera més calenta. Això seria encara més rellevant a l’est de la península Ibèrica i, especialment, a la zona del Mediterrani, que seria més propensa a onades de calor persistents.
Condicions de Sant Cugat
Segons les projeccions, la densitat de població menor de Sant Cugat respecte, per exemple, Sabadell, a més d’una major vegetació urbana, ajudarien que tingués un augment menor a altres ciutats. Això sí, el no tenir el mar a prop tampoc no ajuda a l’efecte de refredament que hi ha en localitats costaneres.
Característiques de les zones urbanes
Perquè es produeixi aquest augment, les zones urbanes recullen una sèrie de característiques que no ajuden a frenar l’escalfament. Un d’ells és el tipus de materials artificials, com l’asfalt, que conformen les ciutats. L’asfalt té una albedo (la quantitat, en percentatge, de radiació que incideix per retornar a l’espai) molt baix i, per això, emmagatzema calor i escalfa molt més que les zones naturals. Aquesta calor també s’allibera durant la nit. Això sumat a la manca de vegetació, fa que no hi hagi aquesta evapotranspiració, la capacitat de les plantes per refredar el seu entorn. Tampoc no ajuden la densitat més gran de població, l’activitat humana i el transport, especialment l’impulsat per combustibles fòssils.
Principals perills
L’estudi avisa que, cada vegada més, la majoria de població es concentra en aquestes zones urbanes i aquest increment de períodes de calor extrema mostra ja “signes clars de vulnerabilitat climàtica”. En onades de calor recents s’han observat augments de la mortalitat a l’AMB de fins a un 27% i, tot i que la reducció de la humitat relativa que es preveu reduiria l’estrès tèrmic percebut, la calor nocturna continuaria sent un factor de risc crític. Un mar més calent fa que les temperatures mínimes en localitats costaneres no baixin tant i, per tant, les persones no podrien reduir l’estrès tèrmic del dia. L’ésser humà té una certa adaptació a aquests augments de temperatura (en general, es tolera millor la calor a finals d’estiu que al principi), però no seria suficient per als escenaris projectats.
Mesures i estratègies de mitigació
Més enllà de l’emergència de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en l’àmbit global, també hi ha maneres d’adaptar-se al context climàtic en l’àmbit més local. L’estudi reforça el foment del transport públic, a més de la creació de nous espais verds i cobertes vegetals, per exemple. Fins i tot pintar de blanc les cobertes d’edificis de les zones més denses, cosa que permetria disminuir la temperatura en un clima mediterrani “de manera notable”, a més de reduir també el consum energètic.
